PATCHWORK D’IMATGES AMARADES DE TEMPS I MEMORIES VIVES I VIVIFICADORES
SILENCIS ANTICS D’ALÍCIA LLABRES BERNAT
Amabam amari
Agustí
Un désir obsedant de retrouver le passé derrière le présent.
Claude Lévi-Strauss
L’instant contient l’éternité.
Spinoza
El sentiment d’una pèrdua dibuixat. Record d’un oblit primer amb la intuïció acolorida. La naturalesa de les coses. Una extensió de pells humanals es desplega dins els tints de l’oli. La clariana d’una delícia a un grafit dens. Tres pins caçats al contravent d’un gest. La mà d’Alícia Llabrés Bernat que cerca i recerca en excavacions incessants. La flor d’una carxofera. Vibra l’estridor de les cigales dins l’horabaixa estiuenc.
Línies a l’aire. Les cendres grogues dels rostollls encesos. Treure l’essència dels murs oblidats, de les parets escrostonades, de les vides que van ser. Refer la història amb llum, color i ombra. L’estructura d’una casa que només alena en el llenç: ocres rapinyats i uns blauets celmaresos. Caminar entre eclipsis menudeues com carícies. Reblar el pinzell dins la carn sucosa d’un fruit que fou deliciós en la infantesa. Camades de tenebra per on fer drecera cap a descobriments senzills i casuals. Remirar niguls, condicions asfixiants de la natura devastada, paisatgicidis i començar de bell nou la tasca de fer reviscolar els ulls, les mans, el sexe, la còrpora sencera. Esborrar rutines i restaurar curiositats. Un fondal. Una taca a la superfície de la calç. Les veus del passat amb les seves reverberacions. Una cova d’ecos. Els ulls d’Alícia Llabrés Bernat que miren endins i extreuen la irradiació de les coses. Un caminal de gammes. La frissor del vent dins les escletxes. La construcció emocionant dels colors nous de trinca. Dominis de terrossos. Els sentits d’Alícia Llabrés Bernat que creen un allau calidoscòpic d’imatges amb els detalls a prop i exactes. La mar com una llançada fresca. Una cadira de bova en punt. El referit de la vida en cada superfície estimada. Reguitzells, saborinos, invitacions al retorn de l’avior. Càntirs que suen. Indicis que mostren secrets vellíssims, faules abandonades, una barca solcant el call vermell. Rustiquesa ciutadana dels tactes. Aflicció per tants d’objectes fets malbé. El suara fet de suahirs assus-suaquinos. La silueta dels adéus. El cervell d’Alícia Llabrés Bernat comprèn i pinta el passat desvalgut, anorreat i destruït que conserva, fragilíssim, en les empremtes de les neurones. L’íntima sensació d’un fracàs quotidià en una natura morta resplendent. Falles geològiques de la història i obsessions personals, memòria imaginària d’un país perdut i revisitat cada dia. L’aquosa aquarel·la que descriu el perfil d’una aparició. Murs que són invitacions al passeig dels tactes i dels contactes més carnals: viure en els quadres, perdre’s entrepinzellades, fites de comunicació. Clivelles que són finestres cap a l’interior de si mateix. Un univers de pasarel·les entre espais que ja no existeixen. La saviesa sensible d’Alícia Llabrés Bernat pinta amb passió el temps en aquest cobertor, vànova, film, sistema, mosaic, pells d’imatges que en ofereix en generosa entrega perquè els esguardadors actius tenguem més mirera, més respirera, més lluitera, més sentiguera, més pensera, més vida gustosa de bon de veres.