Zeus Matamalas Ferrer, per què aquesta pràctica ritual de certes tribus aborígens australianes t’ha deixat fora de joc i mig estormiat? Assegut a l’engronsadora del pi de la cala Engosauba amb els peus dins l’aigua de mar color d’arena rosa, i un horitzó d’un blauet encès al fons, amb aquell sol tebi d’aquest estiuet de sant Martí que fa nedera, penses que t’agradaria fer un viatge fins a Austràlia. Quin guster aquestes petites vacances amb la teva dona, Hera Zaforteza Aguiló, a la Vil·la Vermeer, on us colgàreu per primera vegada; Vil·la Vermeer, una casa racionalista feta per Arnold Mëck, un arquitecte vienès de la Bauhaus, amb les parets cobertes d’una pell de parra verge que s’il·lumina de vermell quan la tardor arriba.
Ara, entre les imatges dels aborígens quan fan aquell acte ètnic, recordes que ahir horabaixa les clarors del ponent damunt un pany de paret emblanquinada de color cirera i tota plena de fulles envermellint-se i rovellant-se, t’inspiraren un d’aquells haikus que feies quan et converties en àliga i raptaves un pastoret de l’Hèl·lade com Antinous. Engronsar-te damunt les petites ones és un exercici de felicitat. Penses: ‹‹Es practiquen una incisió sota el penis per tenir una espècie de vagina que fan sagnar regularment. No és tan sols una identificació, és també una manera d’augmentar el volum del penis.›› Deixes el llibre d’antropologia damunt una roca i et tires de cap a les ones. Hera Zaforteza Aguiló i Sally Tirèsies també es tiren, amb estils de dones sàvies i sensuals, a les banyeres; cadascuna a la banyera de ca seva. El marbre negre de Carrara, els miralls gegantins de Venècia i una cúpula de millefiori de Murano són els elements constructius del teu bany, Hera, que et sents, dins la profunditat de l’aigua perfumada d’espígol i flor de gessamí, una deva. Sally, el cartell on anaves de Marlen i cantaves ‹‹J’aurai voulu être une vamp››, ocupava el sostre del teu bany des que ja eres una dona, just feia un any. Et demanaves el motiu d’aquella invitació per a un sopar al xalet de Formentor de n’Hera i en Zeus, aquell matrimoni que t’havia ajudat i protegit en temps difícils. A les set en punt sonà el timbre de la teva porta. El xofer anava tot vestit de negre i era molt jove. ‹‹Pareixes la mort amb pebres, monet! Lleva’t aquest capell de bubota que pareix un suvenir de Transilvània o del maleït i hortera Halouin!››, li amollares mentre ell agafava la teva maleta i tu el seguies amb el necesser estibat amb totes les pintures de guerra. El viatge va ser perillós i irreal. Sally, t’assegueres vora n’Antinous Sabater Pastor i no estigueres bona fins que li practicares un licció d’aquell tendrum entre les cames. El gran tema del sopar al porxo de les colocàssies i les quènties va ser clau: és la dona o l’home qui obté el plaer més gran i intens en l’acte amorós? Zeus, tu insisteixes que és la dona. Hera, tu repeteixes que és l’home, i que per demostrar-ho basta veure els grans crits que un home pega en el moment de l’orgasme. No es posen d’acord. Per això han decidit convidar-te, perquè tu, Sally, que has estat home i dona, diguis qui és que passa més gust. S’ha produït un silenci verbal amb un fons de grins i la música de les ones arrossegant-se per l’arena. Hera, vols a les totes que sigui l’home i Sally et talla: ‹‹De cap manera! És la dona qui passa més gust, ella tota sola experimenta les nou desenes parts del plaer amorós!›› Just sentir això, Hera, t’aixeques de cop i tomes una copa que es trenca amb un dringueig deliciós.
