19 de setembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Epitafi

Un altre poema del llibre El bell país on els homes desitgen els homes que sortirà molt prest a la col·lecció La butxaca del Grup 62.

EPITAFI PER A UNA DISBAUXA
De vegades, qualsevol horabaixa de tardor, dos vailets
agafen els seus
antics cavalls de cartró i, a la mateixa hora que els
guardians
tanquen els jardins públics, parteixen sense motiu.
Mentre colquen, feliços, capolen entre la pluja tots els
retrats i les tupades del llibre de família.
I no tornen pus mai.
Algú recorda que un dia, fa temps, els va veure com es
descosien les boques amagats rere feixos de flors
marcides.
Barcelona, maig de 1974

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!