Plagueta de Bord

MOTLLES D’ARGILA INCANDESCENTS
El vent ha dibuixat una escampadissa de branques i de
fuets enmig dels blats i el tòrax.
Digueres aquests mots aferrat a la finestra entelada.
No sé si la llum de la cambra era grisosa o si les
teves ungles arrabassaven el verdet de les cortines
xopes i esfilagarsades d’un temps immòbil.
Record el teu lent avanç per entremig d’una guia
d’estàtues blanques i lluents. L’eslip és una taca
calenta i voluminosa i un ramell de pèls arrissats et
surt a la vora del teixit roig sota el llombrígol.
Rius. Alenam a les fosques. La cambra embalsamada i
dos mascles.

Sé que els vidres s’encenen amb el cèrcol fràgil de la
teva cintura on s’amaga l’ombra de les llances d’una
atzavara.
Les mans recorren els moviments del desig mentre
t’acostes per recollir el motle d’argila incandescent
amb tots els regruixos del meu cul i llepes
llargament el meu anus imprès a la fertilitat de la
terra quan m’encules entre tendres ones i salives
alegres.