12 de setembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

i les ones em llançaven a la platja

Diari d’un vellard (XLVII)

Jo no som un home convencional i ho dic perquè de la brutalitat mascle no en sé res.
Tota tendresa és tendresa per a un cos, i la meva tendresa pels jovecells no és altra cosa que el desig del seu cos.
Ho he pensat mentre, assegut al bar Bosch, mirava un bergant d’uns setze anys amb el nas més bell que feia estona que no havia vist: un nas gran, recte, un perfil admirable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!