7 de setembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

i no volia ploure

Diari d’un vellard (XLVI)

Mirava l’ombra d’una fulla seca damunt el trespol, em podia passar molt de temps en la contemplació, de cop la foscor l’omplia de color, d’un color desconegut, sense nom, un color de tenebra.
He vist un al·lot amb els ulls més exageradament verds que havia vist mai. Estava al bar Can Vicenç amb una colla. L’he mirat de reüll molt de temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!