30 d'agost de 2012
Sense categoria
0 comentaris

fragment d’un poema de Jordi Llavina: ‘Vetlla’

L’amiga em va regalar un llibre

que sempre més m’ha acompanyat.

Conserva entre les velles pàgines

aquella prima cinta negra

que m’ajudava a trobar el vers

que encara havia de llegir.

Avui la cinta és una trena

esbadiada, i el cartró

de la coberta té un doblec

que és com la nafra d’una cara.

Quan em va fer present del llibre,

ella, com jo, també era jove.

 


Si en vam llegir, plegats, de versos

de l’obra que anys després jo hauria

de repassar ben sol! Va fer-se

groc el paper, i ha criat taques,

taques no gaire diferents

de les que han escollit la pell

d’aquestes mans com qui ha triat

un àlbum per poder mostrar

segells de col·lecció del temps.

Les guardes semblen un vestit

que s’ha anat deslluint a l’ombra

d’un vestidor, a la llum del dia.

 

Pel llibre vam conèixer alhora

la sort amarga d’un granger

que havia tret d’un safareig

ple d’aigua fosca i fonda, freda,

el mocador de cap vermell

i els guants de treballar, enfangats,

que hores abans la seva dona

encara havia dut, com sempre.

Solíem recitar de cor

molts versos del poema trist:

 “Mocador i guants, despulla horrífica:

el pols negat de la que estimo”.

 

Torno a obrir el llibre. N’ha saltat

un bitllet groc de tren, senzill,

de quan tenien els vagons

seients vermells i cortinetes

com un teló que s’abaixava

per la finestra, inflat pel vent.

Bitllet gastat, de cartolina,

que du la marca d’un triangle

i ara em fa tanta companyia

com me’n van fer llavors els versos;

troballa d’un viatge, res,

títol d’herència d’un temps mort. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!