24 d'agost de 2012
Sense categoria
0 comentaris

PEREJAUME

Un poema per sobreviure.

Per mirar que la veu no fos

del tot meva, per mirar que la veu
no fos només meva, per això,
perquè, amb una gla a la boca,
el centre d’expressió fos arbre,
passés a ser arbre,
sota un cel de llavor,
davant l’obra blau cel,
llegia els llavis de l’aire,
amb una gla a la boca
d’alzina que em reclamava
aquella part de paraula
que jo li pogués ser.

Perejaume, ‘Pagèsiques’ (premi Ciutat de Barcelona, premi Lletra d’Or, premi de la Crítica, premi internacional Terenci Moix,  Edicions 62)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!