22 d'agost de 2012
Sense categoria
1 comentari

i el cel resplendia

Diari d’un vellard (XLIII)
Vaig començar aquest quadern per recuperar el temps perdut, per poder entendre’m una mica més, per vèncer-hi l’agunia més forta, la manca d’amor que fa tants de temps sembla envoltar-me, i els records. Aquest to una mica ximple que voreja la comèdia, podria donar el to melodramàtic de tantes de coses?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!