i la xafagor era espantosa

Diari d’un vellard (XLII)

El bergantell estava jugant a la vora de la plaça de la Feixina. L’he vist d’una hora enfora. Era com si tengués imant. Quan m’hi he acostat he vist que m’havia semblat més gran però no menya guapo del que és. Li he mirat bé els cabells i el coll magnífic. S’ha passat quasi gtrs quarts fent de porter amb altres dos nois. Després, tots suats i amb aquella olor de salvatgina jovenívola que m’excita tant, s’han assegut al banc on jo feia com qui llegir i s’han posat a fer un porro.

Afegeix un comentari