12 d'agost de 2012
Sense categoria
0 comentaris
i cercava el perfil que no vindria
Diari d’un vellard (XXXIX)
Després de les angúnies d’aquestes darrers dies, un illot de pau: he somniat que boixava amb en Julià. Estic segur que m’estima i m’ho va dir, i m’ho va repetir. He de dir que vaig apuntar el somni just despertar-me per tenir les coses ben clares. Si no ho faig els somnis em fugen a tota. Vam boixar en un jardí que hi ha devora la Feixina, rere uns baladres. Ell m’ho havia demanat i a mi no em feia gaire gràcia perquè ens podien veure. Però a ell l’excitava molt. En Julià va ser molt tendre, amb més tendresa que mai. El vaig abraçar molt llargament. Es va córrer dins la meva boca i em fa omplir la cara de llet. Aquí va ser quan em vaig despertar.
Seguesc essent feliç, amb estranyes alternatives.
Després de les angúnies d’aquestes darrers dies, un illot de pau: he somniat que boixava amb en Julià. Estic segur que m’estima i m’ho va dir, i m’ho va repetir. He de dir que vaig apuntar el somni just despertar-me per tenir les coses ben clares. Si no ho faig els somnis em fugen a tota. Vam boixar en un jardí que hi ha devora la Feixina, rere uns baladres. Ell m’ho havia demanat i a mi no em feia gaire gràcia perquè ens podien veure. Però a ell l’excitava molt. En Julià va ser molt tendre, amb més tendresa que mai. El vaig abraçar molt llargament. Es va córrer dins la meva boca i em fa omplir la cara de llet. Aquí va ser quan em vaig despertar.
Seguesc essent feliç, amb estranyes alternatives.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!