24 de juliol de 2012
Sense categoria
0 comentaris
mirava les panxes
Diari d’un vellard (XXXI)
N’hi havia de tota casta a la platja de Can Pastilla, de panxes: planes, molt planes amb el paquet de xocolata marcat, una mica abombades, sense cap marca, enfonyades i seques, panxarrons suaus. M’he quedat mirant la d’un al·lotell que em recordava en James Dean. Tenia una panxa finíssima, amb un borrissol que li hauria llepat a poc a poc.
N’hi havia de tota casta a la platja de Can Pastilla, de panxes: planes, molt planes amb el paquet de xocolata marcat, una mica abombades, sense cap marca, enfonyades i seques, panxarrons suaus. M’he quedat mirant la d’un al·lotell que em recordava en James Dean. Tenia una panxa finíssima, amb un borrissol que li hauria llepat a poc a poc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!