12 de juliol de 2012
Sense categoria
1 comentari

I PASSES ENFORA

DIARI D’UN VELLARD (XXXIX)
Et mir d’enfora, com una exhalació, com una evanescència. com un miratge, com un cos de pedra i fang de disset anys amb els músculs en punt per a les meves besades!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!