30 de juny de 2012
Sense categoria
0 comentaris

entremig de la calor

Diari d’un vellard (XXV)
Si no vull caure en el sentimentalisme he de reconèixer que tot el meu desig és desig del cos dels al·lotells, i que quan els vull lliures i del tot estrangers a mi, i els vull creure inadequats per boixar amb ells, no faig sinó donar-me raons per no traspassar els límits de la meva seguretat i avançar cap a on comença la por.
Voldria arribar a encerclar la meva obsessió, possar-hi setge, abatre els murs fins aconseguir desplegar lliurement les meves forces.
Aquestes notes són part de la meva fantasia erotico-pornogràfica.
 I les necessit per viure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!