Plagueta de Bord

Tot em fa pena: els diaris, els cinemes, fins i tot les botigues. Em segueixen fascinant els culs dels bergantells. La carn vol carn. Però la carn que jo vull no és una carn qualsevulla, sinó exactament aquella que em fa toquera, que em fa mosseguera, que em fa mengera. Que s’adapta a la meva visió i vocació. I els trets que adopta cada cop són diferents: m’entusiasma el sexe idèntic tornat innocent i que fa que el seu detentador es torni criatura innocent en la mateixa mesura que se m’exhibeix.
Avui, devora el Parc de les Estacions he vist un cul arreveixinat d’un al·lotó amb vaquers i un mariol·lo transparent. L’he seguit en els seus moviments inacabables amb delectació. Ell no m’ha vist encara que un cop quasi s’ha topat amb mi. Tendresa total en el moment de l’abandó total de l’ejaculació perfecta dins els calçons blancs, davant tot el món, en el secret complet.