30 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris
el record de les coses
Diari d’un vellard (XVIII)
Som de qui en miri. No sé d’on he tret aquesta idea. L’altre horabaixa, just devora la plaça de la Porta Pintada un bergantell em va fitar amb una intensitat que em va deixar electritzat. I jo el vaig devorar també amb els ulls perquè aquell cos àgil i nerviós, aquelles cames llargues i aquella cintura estreta existien per a mi en la mesura que jo existia dins la seva visió. Vàrem ser l’un de l’altre aquell temps infinit que duraren les nostres mirades. Després en vaig perdre la imatge, aquesta imatge per sempre. Aquell jovenet és el que mai més no tornaré a veure precisament perquè ja ha estat vist.
Tot és senyal.
Som de qui en miri. No sé d’on he tret aquesta idea. L’altre horabaixa, just devora la plaça de la Porta Pintada un bergantell em va fitar amb una intensitat que em va deixar electritzat. I jo el vaig devorar també amb els ulls perquè aquell cos àgil i nerviós, aquelles cames llargues i aquella cintura estreta existien per a mi en la mesura que jo existia dins la seva visió. Vàrem ser l’un de l’altre aquell temps infinit que duraren les nostres mirades. Després en vaig perdre la imatge, aquesta imatge per sempre. Aquell jovenet és el que mai més no tornaré a veure precisament perquè ja ha estat vist.
Tot és senyal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!