Encara recordo a l’adult porc fill de mala mare que, als meus 14 o 15 anys, es posà al meu costat a l’urinari públic de plaça Catalunya de Barcelona, per fer el voyeur descarat. Pel què es veu, l’aficció que tenen alguns malalts de violar l’espai privat (i altres coses, si poden) a menors encara existeix (encara que els menor estiguin pixant). Valents que són aquesta pandilla de crapules depravats!
30 de maig de 2012
Sense categoria
4 comentaris
la imatge del meu cos jove
Diari d’un vellard (XVII)
Avui ha estat tot perfecte. He anat als jardins de Ramon Llull, just davall els molins del Jonquet. L’urinari ha desaparegut. Estava allà, a l’esquerra de l’estàtua, amagat entre palmeres i troanes. A la mala hora de la nit venia aquí. Era una festa de cossos joves. Quina velocitat duu el temps! Allà dedins vaig ser feliç. Tocava braços musculosos, bevia l’ambre d’uns llavis, xuclava vergues sucoses. Tenc la imatge del meu cos desitjat pels altres. Quin gust haver viscut tot allò! Les festes inacabables de corregudes i orgasmes. Ara ja no hi ha ni urinaris, ni palmeres, ni troanes, ni jovent. Res.
L’envelliment del meu cos és una ferida de punyal terrible.
-
-
Amb perdó, de jovent encara en queda.
-
M’encanta la teva poesia, Biel.
-
bé, vaig dir poesia i sé que no ho és, però la bellesa dels relats m’evoca la poesia. I les imatges que ens regales no sé d’on les treus, però la majoria són boníssimes; la que acompanya aquest relat m’encanta…quin jove més guapo!Per molts anys, Biel!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!