24 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris
el menys dolent
DIARI D’UN VELLARD (XIV)
Allò que és vera a l’alba és mentida al migdia. La majoria de gent s’alimenta de misèries. No és el meu cas. L’energia no circularia si els pols no fossis de signes oposats. He dormit unes catorze hores, he fumat un paquet de Fortuna, he menjat una ensalada de tonyina amb arròs blanc. He fet un poc de migdiada i he somniat amb un grup d’al·lots nuus com cucs que en mataven un, el més guapo de tots, l’escorxaven a consciència i l’enterraven en tantes tombes com a membres. Jo els ajudava.
Allò que és vera a l’alba és mentida al migdia. La majoria de gent s’alimenta de misèries. No és el meu cas. L’energia no circularia si els pols no fossis de signes oposats. He dormit unes catorze hores, he fumat un paquet de Fortuna, he menjat una ensalada de tonyina amb arròs blanc. He fet un poc de migdiada i he somniat amb un grup d’al·lots nuus com cucs que en mataven un, el més guapo de tots, l’escorxaven a consciència i l’enterraven en tantes tombes com a membres. Jo els ajudava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!