21 de maig de 2012
Sense categoria
2 comentaris

UN ERROR QUE FA VIDA

DIARI D’UN VELLARD (XII)

Egoisme absolut de la meva vida interior. Ahir a la nit, a les tres de la matinada, quan feia només una hora que dormia, em va despertar una telefonada per error. La intrusió fortuïta em va sorprendre dins el marasme d’aquests darrers jorns. Conserv una imatge vivíssima d’un al·lot que fa dos dies vaig observar quan sortia del lavabo del cafè Líric: d’un setze anys, amb aquell cos que a mi m’agrada, ja ben format però encara tendre i molt felixible, amb aquella gràcia de cames i pit ben tornejats sense ser musculosos. També els ulls em varen anar al paquet que era suau, un bony feble i moll que em feia toquera. Tenia a les tres de la nit tota la imatge en el record, en vaig tenir la imatge en els ulls, la visió que em desesperava perquè hauria volgut protegir-lo i fer-lo meu. I tanmateix la determinació d’aquelll cos era absolutament tota meva. Quasi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!