7 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris
a la barana
Diari d’un vellard (IX)
Ens volem abans que res a nosaltres mateixos, i si ens volem és que no ens posseïm del tot, ni no ens podem posseir. Dia de primavera de vida suspesa. La ciutat sembla un animal que no vol mirar la llum que fa de cada recó una festa. Els cul arreveixinat de dos al·lots que mostraven la regata m’ha fet caminar darrer d’ells com si fos un ca aperduat. La carn vol carn? Carn molt jove i molt ximple. Quan hem arribat al Parc de les estacions s’han perdut per no sé on i he quedat esculat, sense culs. Tots els altres que mirava em semblaven sense art, sense sabor. Quina diferència entre carn i carn! Només vull la dels cossos que són la meva veritable vocació!
Ens volem abans que res a nosaltres mateixos, i si ens volem és que no ens posseïm del tot, ni no ens podem posseir. Dia de primavera de vida suspesa. La ciutat sembla un animal que no vol mirar la llum que fa de cada recó una festa. Els cul arreveixinat de dos al·lots que mostraven la regata m’ha fet caminar darrer d’ells com si fos un ca aperduat. La carn vol carn? Carn molt jove i molt ximple. Quan hem arribat al Parc de les estacions s’han perdut per no sé on i he quedat esculat, sense culs. Tots els altres que mirava em semblaven sense art, sense sabor. Quina diferència entre carn i carn! Només vull la dels cossos que són la meva veritable vocació!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!