Plagueta de Bord

 Diari d’un vellard (V)
La consciència de cada vegada més viva, aquests darrers mesos de que em sent sol, gairebé sempre, i no em sent mai vertaderament acompanyat. Practic l’amor sui que s’exerceix en la lubricitat i la golafreria.
M’agafen atacs de toquera en els llocs més peregrins. Avui m’he assegut a la terrassa del bar B. No mirava el genter que passava i que m’envoltava. M’he ficat la mà dreta a la butxaca i m’he tocat els ous molta d’estona i de mala manera fins que m’han fet mal, molt de mal. Era una sensació orfe de tota fortor. Com si fos un metge de mi mateix que comprova que ni hi ha cap bony i buia. Amb la mà esquerra m’he pessigat els mugrons, primer un després l’altre, devers sis o set vegades fins que m’han quedat, també, adolorits.
És com un costum lleig que fa temps que practic i que no havia escrit mai fins ara. L’horabaixa m’he comprat una cartera de pell que m’ha fet feliç.