20 d'abril de 2012
Sense categoria
3 comentaris

indiferència

Diari d’un vellard (III)
Ni despús ahir ni ahir no vaig escriure res en aquest diari: avui, després de dinar, quan sortia del cafè R., m’he topat amb un dels al·lots més curros que mai no s’hagin pogut veure. Una cara de proporcions suaus, nas i llavis delicats, ulls de moix ben oberts i un gest de duresa molt clar en l’expressió. L’he contemplat a dos metres de mi uns quants segons i he quedat fascinat pel contorn de la boca i el color rosat de la pell. No m’he pogut estar de seguir-lo fins a la plaça de P. Anava a bon pas i em guiava el cul molt arrodonit dins uns calçons cenyits i baixos. En un bar s’ha trobat amb una colla que semblaven companys i s’han posat a parlar i riure. He partit tot ple de l’angúnia d’aquests darrers capvespres. Només em sent amb cor de viure relacions abjectes.

  1. Espanya ens escanya

    Només l’estat 

    amb altres autonomies

    han pogut viure d’escanyar-nos.

    Colgant els diners públics

    en plans E de Espanya i versemblants

    I tanmateix com més en tingueren

    els acabarien aprofitant

    per escanayar-no encara molt més

    Espanya ens escanya

    per què a més es la seva obsessió

    i per tant s’escanya

    alhora a ella mateix. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!