11 d'abril de 2012
Sense categoria
1 comentari

dins la negranit

Ni un llumeneret blau pot encendre la tenebra.
Pas pena de la vida.
Ni unes miques de pa dins la el bosc que viatja poden trobar el senderi.
Pas dolor de la vida.
Ni una mà amiga pot orientar-me dins la foscúria ardent.
Pas tristor de la vida.
Ni un crit de reclam, ni una alosa a la matinada, ni una cadència dolça, ni un estel.
Però arriba la deu ufana de les teves paraules com una vibració que en condorm.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!