25 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris

UN CRIT HISTÒRIC A FAVOR DE LA LLENGUA CATALANA

EM TROB DINS UN NIGUL DE SERENITAT DESPRÉS DEVIURE DOS DIES HISTÒRICS.
I dic “històrics” en la minúscula personal i íntima que en certs moments, com avui horabaixa a la immensa i emocionant manifestació per la llengua catalana, coincideixen amb una historicitat personal.
Ahir la visita a aquest home bo i coratjós, Jaume Bonet, que encara duu el seu 25 dia de vaga, que ens ha mogut i remogut per dedins a tots, [fins i tot als pepers dolents: aquests traïdors que no estimen la llengua pròpia i voldrien posar la llengua forastera com a pròpia!], m’ha deixat una marca inesborrable, m’ha obert miradors morals desconeguts i m’ha fet moplta pensera i sentiguera.
Avui, un dinar cultural que no puc comentar m’ha donat molt de cavalls de força per saber que una institució de la intel·ligència real té les fites molt clares. Quan fructifiquin els resultats d’aquest dinar ho contaré amb pèls i senyals. Ara només puc dir que és un altre dels motius del meu optipesimisme decantat cap a la primera part del mot.
I després, l’assistència a la gran manifestació per la llengua catalana des de la Placa de la Porta Pintada fins al Consolat del Mar, com a un dels portadors de la pancarta que encapçalava la feta al costat dels amics i lluitadors Maria del Mar Bonet, Simon Andreu i Mikimoto and Sons ha estat una festa de vindicació, de llibertat i d’estimació. No sé quantes de persones m’han saludat, m’han besat, m’han estemenejat, m’han regalat mostres d’afecte. de simpatia, de coratje, d’alegria. Tot el trajecte seguit seguit. I veure, des del cadafal davant el Consolat del Mar, els milers i milers de persones —me’n redefot si érem trenta mil o cinquanta mil, allò era la veu d’una dona més un home més una altre dona més un altre home més un més una, més una més, etc., individus amb veu i consciència— de tots els sexes de l’esperit que cridaven i cantaven i mambelletejaven a favor del català, ha estat un impressió d’aquelles que et deixen esbraonat de gust, retut de goig, feliç de veure que en la trinxera de la lluita per l’eina, el català, amb la qual pensam, estimam, vivim, sentim i deim el món hi ha tants de cossos humans de totes les edats i condicions que no suporten la persecució indigne i lingüicida del PP que comanda.
Sentir en Jaume Mateu, sentir na Maria del Mar Bonet i en Simon Andreu dient amb paraules alades les vindicacions elementals que exigim i sentir les interrupcions joioses de la gent amb eslògans o mambelletes o cridòries ha estat una cloenda que m’ha deixat entre la sorpresa, l’encanteri i la realitat.
Puc assegurar que això que he viscut aquests dos dies no era un somni!

 ANTONIO TABUCCHI S’HA MORT

Ho acab de saber ara i m’ha ferit com una punyada.
L’estimava. És un dels meus escriptors de capçalera.L’he llegit i rellegit, l’he copiat, l’he estudiat, l’he publiciTat, l’he estimat i l’estim.
Quina putada! Un dia tan rodó com avui acaba amb la mort d’un escriptor estimat!
NO HI HA DRET!
MATARÉ LA MORT, MALANADA!
Me’n vaig a llegir Dama de Porto Pim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!