Plagueta de Bord

avui feia vent i els pètals voleiaven sobre els camps de call vermell
el ropit ha vengut vora la font del jardí i menjava miquetes
he vist un estol de gavines que em parlaven de les ones
al puig Major encara hi havia clapes de neu sobre la roca grisa
he passejat amb el meu germà pel bosc de Can Moranta i els romanins florien
he vist com un ametlerar se l’havien crupit els ullastrtes i els pins
els camins de l’horabaixa eren daurats daurats
he recitat un poema de Miquel Bauçà

UNA VEGADA ENCARA…

Una vegada encara, anit, torn a pensar

que si no t’haguessis mort com et morires,

jo, a l’estiu, t’hauria recollit

molts feixos de llenya seca per cremar

a l’hivern a la foganya i perquè tu

poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,

els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa

i s’haurien omplert de petites illes de felicitat,

petites illes contra la meva trista adolescència.

Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble,

i després hauríem anat a veure el mar.

Quan la vellesa t’hagués acalat,

jo mateix t’hauria fet un gaiato d’ullastre,

i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.

Jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits,

i un capell de palla m’hauria tapat un poc els ulls.

Quan les figueres que estan devora el camí

haguessin començat a deixar caure les fulles,

jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos

a tots dos, si no t’haguessis anat fent aquella rialla de morta.