Obr la finestra. El fumerol de festa m’envesteix des de la llunyania. Entremig dels núvols blancs a dalt i els ametlers blancs a baix el fumerol grisós que ho empastifa tot. Bafarada que sampleja, que mixeja, que mescla terra i cel, botànica i meteorologia, aire i terra, mirada i sentit.
Quina lluïsor d’opacitats!
Quin desveri de figures perfectes esvanint-se en no-resos!
Quina aiguada d’aire pintat entremig de la bellesa del Pla ametlerat i la bellesa del cel ennuvolat!
Blanc damunt blanc empedreït de grisos modesturgellians!