primera solapa de ‘Llefre de tu’ de nicolau dols
Amb el cap ple de la piuladissa dels sebel·lins, Biel Mesquida empeny una barrera i avança pel caminal que limiten troanes, ailants i bellveures, saluda la imprescindible xicarandana amb una lleu inclinació i entra dins el casal. Guinovarts, sampols, comadires i sanchos el saluden en nom de tots els altres, i els ferros elegantíssims de P.-M. Serra s’exalten d’elegància. Biel Mesquida puja els esglaons amb la seguretat de qui sap què cerca, i arriba a l’estudi amb finestrals oberts als quatre punts de l’horitzó. Des d’aquest turó sobre l’univers dóna nom a tota cosa feta i per fer, i els noms que diu tenen el punt de precisió necessari en un capvespre esfilagarsat i tanmateix viu de colors i de fragàncies: L’adolescent de sal, Puta marès (ahí), Doi, Excelsior o el temps escrit, Vertígens… i ara, amb una brillantor novella en cada mot, Llefre de tu. N. D.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Llefre de tu és un bon llibre, dels que fan honor a una literatura, però també és un llibre generós: no és un llibre més de la teva carrera literària, és un llibre culminant -i esper que n’hi hagi molts més, tanmateix-. Per poc que un sàpiga com va això d’escriure, entendrà les hores de feina que hi has invertit sense renunciar a la inspiració. Aquest llibre no hauria pogut ser mai un primer llibre. És art, naturalment… però també hi ha molt d’ofici. És un pica pedra de dies i dies, i tanmateix sense perdre l’estre ni la il·lusió. És això el que és difícil. És no renunciar al somni i tenir els recursos per fer-lo realitat. És un luxe.