La millor definició de l’actuació de la policia espanyola, avui a la vesprada a València, és la de ‘terror organitzat’. Les unitats de la policia han agredit d’una manera indiscriminada i desproporcionada no tan sols els estudiants que es manifestaven sinó també la gent i els periodistes que seguien els fets.
La duresa amb què s’han comportat els uniformats ha recordat les pitjors èpoques de la dictadura i de la transició. Durant hores, durant una vesprada interminable, València ha tornat a ser l’escenari de la repressió més dura.
Han atacat xiquets i xiquetes de secundària de l’Institut Lluís Vives. Joves de dotze anys a disset que protesten contra les retallades a l’educació i demanen l’atenció d’un govern, el valencià, a un pas del col·lapse.
A Twitter ha tingut molt d’èxit l’etiqueta #primaveravalenciana. És una manera vàlida d’aportar èpica a la digna reacció dels xiquets del Lluís Vives, a la seua lluita admirable. Però, sincerament, no sé si no és una hipèrbole, si no és una comparació excessiva amb les revoltes del món àrab, massa volenterosa. En canvi, no tinc cap mena de dubte que l’hivern espanyol ha tornat a caure sobre nosaltres, sobre els nostres carrers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!