Plagueta de Bord

Gràcies, Matias Vallés!

———————————————————

Reinventar un nou cos d’escriptura, una màquina d’alens, esqueixos vocals i danses ritmades fetes pel ganivet electrònic que clava les lletres a l’ordinador tremolen a la punta dels dits, qui diu que això no és màgia?, un espai carnal s’obre damunt la pantalla de llum i la negror dels símbols verbals em diu que avançam lentament cap al final. Pura autoparòdia creix a voler!

———————————

He trobat aquest text d’aquí davall —Copròfag— culejant dins blogs. No té nom d’autor. El blog és aquest (?), o podria ser un altre. Joguiner? NO, descarat, provocador, tendre, ple de les petites felcitats de teclejar empès pels atzar com qui fer música silent (?)aquest matí de diumenge quan el cel s’emboira a cada instant i jo estic un poc entobiat.

Escolt a l’spotify Nacho Umbert & la compañia, bec i cov també.

coprògraf

del pleniluni en neix el nèctar nacrat de la nit
excelsa poesia com si de la musa en bec llet
m’inspira aquella nit d’inestroncable ruix de pit
on cada objecte pren (com les que m’alcen l’esperit)

ales i èlitres diàfans que em ballen pel barret
llagoters follets xerraires llur cloqueig obsedit
líric deliri que em vol volant com ells i de pet
llençar’m eteri pels aires tremolenc lluent coet

ara us em vinc els dic sols de pensa sens esgarip
só qui desclou i s’envola com si fos ou (son gep)
i enjòlit colca els raigs lactis sens eixanguer ni estrep

un altre peixet sense substància ara doncs rep
la xarxa lunar — un nou ens lleu de lluïssors tip
qui als traus això hi escriu amb frescs estronts de canfelip.