remoc records (j.v. foix su-qui)

nits de poesia al Price de Barcelona, tot de mestres vius,
som foixià, som ferreterià, som vinyolià,
som un humil aprenent de poeta,
som molt jove els anys seixanta del segle passat,
ara estic trist i recit versos com a bàlsam,
defora encara plou,
a dedins també plouen llàgrimes damunt els canteranos,
damunt la taula plena de llibres, damunt els silencis,
Gabriel Ferrater em parla de Foix a una aula del pati de Lletres,
la seva veu s’afica com un tòxic i m’alçura,
al cafè dels Tres Tombs conversam sobre el nostre mestre de Sarrià,
i algú llegeix un fragment de Gertrudis
entre gots de ginebra sense gel
i envoltats de dictadura arreu

CANÇÓ DEL GOSAR PODER

Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.

Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.

Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta,
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.

Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d’un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i et diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.

Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres de Sud.

Gabriel Ferrater

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *