24 de gener de 2012
Sense categoria
17 comentaris

històries d’amor

La primera és una història d’amor al patrimoni arquitectònic històric de la ciutat de Palma feta per Xavier Terrassa, historiador, arqueòleg i gestor cultural. El patrimonio desaparecido de Palma (Editorial Temporae) és un llibre de 125 planes de fotografies en blanc i negre amb detallats peus en què podem veure el patrimoni riquíssim i singular (casals, murades, esglésies, places, carrers, monuments, possessions, etc.) que ha desaparegut de Palma. 

Allò que hi havia abans dels desastres que en un segle i busques han fet els habitants de la ciutat i els seus governants. L’obra està dividida en deu capítols que ordenen aquests béns culturals en categories diverses, que ens permeten passejar per una Palma decimonònica en què hi havia encara gran part de les murades i baluards que dataven del Renaixament; que ens donen la possibilitat de conèixer bellíssims patis de casals senyorials dels quals només queden aquests boirosos records fotogràfics; que ens fan estremir amb els paisatges dels molins fariners del Molinar, molt d’aquests en ple funcionament, i amb les visions del barri del Terreno o de Portopi, amb les casetes escalonades fins al mar; que ens duen el perfum de llocs tan mítics com el cafè Riskal, l’hotel Alhambra, el teatre Líric, el quiosc Mundial, etc., que foren protagonistes de tanta de vida cultural i social. Llibre per rememorar, per somniar i per ser molts conscients de la lluita que no s’acaba mai per defensar un patrimoni que avui en dia encara es destrueix malgrat que la sensibilització ha arribat a totes les capes socials. Com diu Xavier Terrassa: “En aquests moments cal mirar cap al futur. La nostra societat ha de ser capaç de construir sense destruir, de progressar sense especular i de restaurar sense deteriorar, perquè Palma no se segueixi lamentant del seu patrimoni desaparegut.”

La segona història d’amor és extraordinària. Ell era filòsof i escolàtic i és considerat precursor de la reforma protestant, Pere Abelard (1079-1142). Ella nomia Heloïsa i era una dona d’una forta ambició cultural i es dedicava a l’estudi i a la pràctica de les lletres. Un oncle d’Heloïsa, Fulbert, que era canonge de la Seu de París, va demanar a Abelard que fos el preceptor de la seva neboda. L’admiració intel·lectual que Heloïsa li professava a Abelard es va convertir a poc a poc en un amor passional que no tenia enfront. Els enamorats fugiren de París. Però els trobaren i Abelard, per ordres de Fulbert, va ser castrat. Així i tot es casaren i es passaren la vida ell anant de monestir en monestir ensenyant filosofia i teologia i ella fent de monja. Régine Pernoud, arxivera i recercadora francesa, ha reconstruït la seva història en un llibre magnífic: Eloísa y Abelardo (Editorial El Acantilado), que ha traduït amb precisió J. R. Monreal. Molt aconsellable per als amadors d’aquesta parella mítica.

  1.  Palma va ser una ciutat hermosa, que feia estremir. Encara queden llocs unics, malgrat hagin desaparegut  (hagin fet desapareixer), els que tu anomenes en el teu text. L´hem d´estimar , hem d´estimat tota Mallorca, hem d´estimar Balears.

    Teng una intensa  història d´amor amb Sa  Foradada, desde sempre, desde ben petita i de cada vegada més i més.

     Una abraçada, Biel

  2. Estimat Biel:

     

         Es vera que hem de lluitar per defensar el patrimoni de la nostra ciutat.

     

         Peró també es ben cert que heuríem de ésser conscients de sa destrucció que s’esta produït amb es patrimoni que vaig deixar a sa meva estimada Serra de Tramuntana, que tan poc temps fa que va ésser declarada patrimoni de s’humanitat, i que tant poc s’esta fent per ella.

     

          Miradors tan increiblement hermosos, com es que surt a sa foto que tu publiques, camins, capelles, etc, s’estan fent malbé sense que ningú faci res per arreglar-ho, es mirador d’es Pi o de ca Madò Pilla, sa capella del Beat Ramon Llull, es camí d’es pintors, entre altres, avui en dia estan totalment destruïts.

     

         En lloc de donar molts de milions a persones famoses que ja en tenen de més perquè promocionin sa nostra illa, s’en podrien dedicar alguns a restaurar tot aquest patrimoni i fer una xarxa de camins en miradors que serien s’enveja de Europa i de tot el món, es millor reclam turístic que pugui haver -hi. Histories d’amor com sa que conta aquesta persona que ha posat un comentari abans que el meu, no ens semblarien estranys, mes be lo mes natural, ja que es lloc ben bé val una gran historia d’amor.

     

         Estimadet Bielet, tu que tant be saps escriure, tu que tanta força poses en tot el que fas, posa un granet de tota aquesta vitalitat en donà a coneixia aquesta deixadesa per part de ses persones responsables d’aquests lloc paradisíacs tan nostres.

     

         Una abraçada molt forta del teu amic, i fins sempre.

     

                                                                                                   L’ARXIDUC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!