Plagueta de Bord

Aquests són els sis mots que amararan la meva vida aquest any MMXII. I ahir a Can Alcover —aquella casa on va viure aquest mestre de les lletres catalanes— convertida en casa-museu i seu de l’Obra Cultural Balear ens reunirem més de setanta escriptors en llengua catalana que significam molt i molt: unes persones que tenen l’idioma català com la seva pàtria i màtria i que lluiten per la seva vida i vivificació amb totes les eines de la paraula. I allà ho demostrarem llegint poemes, textos, fragments d’escriptures que deien a les clares la feina amb la llengua que quotidianament fem. I aquesta feina ja és en si mateixa una lluita constant, una vivificació constant de l’eina catalana. Però cal lluitar a les totes davant la política d’aquest PP autoritari que comanda en totes les institucions públiques balears i que ha començat, d’una forma constat i sempre seguida d’ençà que ha arribat al poder, un desmuntatge de la juridicitat protectora de la llengua catalana (que no volen veure que és una llengua que encara no té la plena normalitat i es troba en un estat de fragilitat molt gran i tampoc no volen veure que és la llengua pròpia de les Illes Balears com diu el mateix Estatut d’Autonomia!). 
[Imatge d’uns policies de seguretat (?) del batle de Palma que fan claus de judo a Amadeu Corbera, Yanhire Llabrés, Dídac Martorell i Christian Sancho que ahir, al teatre Principal volien desplegar d’una forma pacífica i vindicativa una pancarta que deia EN CATALÀ#ÉS PALMA] 

Cal lluitar en la lletra, en l’escola, en la universitat, en els mercats, en les associacions, en el carrer, en les places, en les cases, arreu arreu per seguir salvant els mots, la nostra feble identitat, la nostra manera de veure i pensar el món.
Si no fos tan trist veure com la ignorància i la misèria mental senyoregen en les institucions públiques balears i van directes a la destrucció de la llengua pròpia catalana es podria creure que això és un miratge, un malson, una quimera. Però actes com el parlament del batlle de Palma a la Festa de l’Estendard (fet, també, en espanyol), la creació afegida dels premis espanyols de poesia i de novel·la als Premis Ciutat de Palma (vaig veure que no havien posat Ciutat de Palma de Mallorca!), l’atac a la Llei de Normalització Lingüística consensuada per unanimitat per tots els partits polítics l’any 1986 i nombroses declaracions sobre llengua i cultura que fan feredat, demostren a les clares que volen fer una cosa ben senzilla: promocionar la llengua espanyola amenaçada de desaparició per mor dels catalanistes dolents, separatistes i rojos.
Estic molt, molt emprenyat i dolgut davant aquesta situació que prové del neofranquisme peper. Cal recordar que el PP no ha condemnat mai el franquisme i dins les seves files hi ha neofranquistes a balquena (basta veure els al·leluies que han dedicat a aquest feixista de Fraga!).
Però sé que tenim la raó, el seny, la rauxa, la veritat i la força d’una llengua catalana que ha sabut sobreviure gràcies a la lluita de tots uns pobles (principatí, valencià i balear) davant genocides molt pitjors que aquests.

LLUITAR, LLUITAR I LLUITAR! CATALÀ, CATALÀ I CATALÀ!
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Versos de Miquel Àngel Llauger llegits a Can Alcover ahir vespre. Bravo, Miquel Àngel!

Si em fos donat ser el Dante d’avui dia,
en el cercle més tètric de l’Infern
hi posaria el tal Mateu Isern,
culpable de pecat de simonia.
 
Si jo fos l’Alighieri d’aquest temps
na Salom pagaria pels seus actes
entre salines d’aigües putrefactes
i fumerols que fan pudor de fems
 
Si em vengués inspirada l’escriguera,
encendria amb els versos un gran foc
perquè en Bauzá cremàs a poc a poc
sense un bomber que li donàs manguera.
 
I ompliria el graons del Purgatori
de tots els mallorquins que varen fer
aquest pecat mortal, votar el PP,
responsables també d’aquest desori.
 
I en el cap curucull del Paradís
hi seríeu vosaltres, a la glòria
per haver estat fidels a la memòria
i defensar la llengua i el país.