12 de gener de 2012
Sense categoria
2 comentaris
RETORN DE GIRONA VIA BARCELONA
DOS DIES I BUSQUES DE FUNCIONAR PER UNA MUNTANYA RUSSA.
No m’he aturat més que per dormir unes poques hores.
Dimarts 10. arribada a Barcelona. Teatre Lliure de Montjuïc. Sala Fabià Puigserver (estimat i recordat amic). allà vaig veure Cartes de l’exili amb Núria Espert i Josep Maria Flotats de deïdors.
Després, sopar a la fàbrica Moritz amb Pepa i Dani: una meravella de restaurant molt fashion a la Ronda de Sant Antoni (sopa de ceba, pilota de perdiu i llebre royal).
Dimecres 11. Anada amb l’amiga Pepa López a la Universitat de Girona. A la Sala de Graus dins un cicle dedicat al centenari de l’Institut d’Estudis Catalans, presentat magníficament per Mita Casacoberta, parl de la meva relació amb la llengua catalana (la meva amant, la meva eina, el meu cel, el meu paradís, la meva mort, la meva vida, el meu plaer, etc.). Un públic fervorós ‘ewstudiants còmplices des del primer moment, uns amics professors i escriptors (Josep Maria Nadal, Joan Ferrer, Francesc Ten, Josep Maria Fonalleras, Albert Rossich, Mita Casacoberta, Narcís Iglesias, etc.).
Retorn a Barcelona després d’un exquisit dinar a El brosell (pastís de ceba i galtes de porc.)
A la la Petita del Teatre Nacional de Catalunya assistesc a un assaig general d’Els baixos fons de Gorki en versió contemporània dirigida per l’amiga Carme Portaceli. Ben miradora i entretenguda! Denunciadora!
Sopar a La Locanda amb Lolita Bosch i Borja Bagunyà (rissoto de ceps). Una festassa de records de Guadalajara (Mèxic). Després xerrada a les escales de la Catedral.
Dijous 12 reunió tot el matí amb la meva amiga i editora Maria Bohigas per donar el darrers retocs a Llefre de tu, el meu llibre que sortirà al Club Editor el mes de febrer. Estic contentíssim, excitat i feliç amb aquesta feta. La coberta de Jean-Marie del Moral és meravellosa. El títol Llefre de tu, una gran troballa, literalment i en tots els sentits.
L’horabaixa, retorn a Mallorca.
Uns dies devorats à bout de souffle!
[Imatge de Jean-Marie del Moral]
No m’he aturat més que per dormir unes poques hores.
Dimarts 10. arribada a Barcelona. Teatre Lliure de Montjuïc. Sala Fabià Puigserver (estimat i recordat amic). allà vaig veure Cartes de l’exili amb Núria Espert i Josep Maria Flotats de deïdors.
Després, sopar a la fàbrica Moritz amb Pepa i Dani: una meravella de restaurant molt fashion a la Ronda de Sant Antoni (sopa de ceba, pilota de perdiu i llebre royal).
Dimecres 11. Anada amb l’amiga Pepa López a la Universitat de Girona. A la Sala de Graus dins un cicle dedicat al centenari de l’Institut d’Estudis Catalans, presentat magníficament per Mita Casacoberta, parl de la meva relació amb la llengua catalana (la meva amant, la meva eina, el meu cel, el meu paradís, la meva mort, la meva vida, el meu plaer, etc.). Un públic fervorós ‘ewstudiants còmplices des del primer moment, uns amics professors i escriptors (Josep Maria Nadal, Joan Ferrer, Francesc Ten, Josep Maria Fonalleras, Albert Rossich, Mita Casacoberta, Narcís Iglesias, etc.).
Retorn a Barcelona després d’un exquisit dinar a El brosell (pastís de ceba i galtes de porc.)
A la la Petita del Teatre Nacional de Catalunya assistesc a un assaig general d’Els baixos fons de Gorki en versió contemporània dirigida per l’amiga Carme Portaceli. Ben miradora i entretenguda! Denunciadora!
Sopar a La Locanda amb Lolita Bosch i Borja Bagunyà (rissoto de ceps). Una festassa de records de Guadalajara (Mèxic). Després xerrada a les escales de la Catedral.
Dijous 12 reunió tot el matí amb la meva amiga i editora Maria Bohigas per donar el darrers retocs a Llefre de tu, el meu llibre que sortirà al Club Editor el mes de febrer. Estic contentíssim, excitat i feliç amb aquesta feta. La coberta de Jean-Marie del Moral és meravellosa. El títol Llefre de tu, una gran troballa, literalment i en tots els sentits.
L’horabaixa, retorn a Mallorca.
Uns dies devorats à bout de souffle!
[Imatge de Jean-Marie del Moral]
ue sorti
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja trobava que Mallorca s’havia enfonsat una mica+ ¡
Titol imposible.