Plagueta de Bord

Autoritats, socis de l’Obra Cultural Balear, amigues i amics.

Un any més, i ja en van vint-i-cinc, l’Obra Cultural Balear fa festa gran per celebrar els Premis 31 de Desembre atorgats a aquelles persones i entitats que han excel•lit en la tasca esforçada per prestigiar la nostra llengua i la nostra cultura; per enaltir el nostre país fet d’illes i, per extensió, els Països Catalans. En honor vostre, premiats d’enguany, hem preparat aquesta gala que no és més que un tast de la potència extraordinària i mantinguda dels nostres creadors compromesos amb les nostres arrels.

Després de reiterar-vos l’enhorabona, permeteu-me que tot seguit faci un breu balanç tant de la feina feta durant l’any per l’OCB, com de la situació en què es troben ara mateix, a l’arxipèlag, el català i la cultura de la que n’és la distinció primera.

La campanya “Mallorca, m’agrada!”, preparada per despertar consciències vers la nostra terra i el seu caràcter, ha esdevingut tot un èxit. Són més de quaranta els lipdups que s’han enregistrat i més de dues-centes mil les persones que hi han participat, bé en la seva realització, bé seguint-los a través dels canals de les noves xarxes socials. Aquesta campanya, a més, ens ha servit per reforçar la Xarxa Territorial per la Llengua, la Cultura i el País, per augmentar la nostra presència en els municipis, per obrir noves delegacions i per augmentar el nombre de socis.

D’altra banda, Can Alcover, espai de cultura, ha augmentat la seva programació i ha seguint exercint de centre dels programes de l’entitat, en especial els adreçats als nous mallorquins, com de lloc de trobada d’altres organitzacions.

Malauradament, però, el menyspreu i la bel•ligerància vers la nostra llengua i cultura provinents de les principals institucions públiques de l’arxipèlag, ha entelat aquestes activitats. Des del maig d’enguany, s’han seguit els greuges tant a la llengua pròpia d’aquestes illes, que no és altra que la catalana, com al seu coneixement, ús i prestigi. Des d’aquests mateixos ens públics també s’ha intentat difamar l’Obra Cultural Balear i ofegar-la econòmicament. El Consell de Mallorca, en concret, i per meres raons de doctrina, no ha volgut pagar els doblers que havia compromès a principis d’any amb les nostres activitats, la majoria de les quals ja realitzades.

I tanmateix, aquest robatori no deixa de ser la punta d’una profunda aversió als trets que ens caracteritzen com a poble. La progressiva castellanització de la televisió pública de les Illes Balears o el tancament d’un mitjà públic de comunicació com la ràdio i la televisió de Mallorca, només s’expliquen per l’animadversió que senten els governants de les nostres administracions per la llengua amb què pensam, estimam i desitjam els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs des de fa prop de vuit-cents anys.

Des del mes de maig, els intents per despersonalitzar i provincianitzar les illes no cessen. Tampoc no deixen de cridar des de les poltrones del poder illenc ni l’apologia de la incultura ni el menyspreu de la ciència, en especial la filològica.

Davant aquesta barbàrie lingüisticocultural, l’Obra Cultural Balear proposa un rearmament de valors i de conviccions. Ha arribat l’hora de reafirmar la nostra fidelitat a l’ànima d’aquestes terres voltades de mar. Ha arribat l’hora de fer córrer l’estima profunda que sentim per la nostra llengua, pel nostre patrimoni, per la nostra gent; per la gent que estima de veres les illes i que, per això, no les malmena i les vol preservar de la mediocritat a què els seus capitosts les condemnen. Per això, feim una crida a l’activisme a favor de l’esperança. Cal prevenir com sigui la desafecció. En el nostre projecte de construcció nacional no hi sobra ningú; hi cap tothom; hi volem tothom. Front a la segregació que els nostres governants dicten i practiquen, nosaltres proposam i articulam la inclusió.

I en temps de crisi, convocam a invertir en coneixement, en formació i en cultura, els únics camins que menen a la llibertat. I a fer-ho des del rigor i la qualitat extrema, els signes que de sempre han marcat els nostres creadors i els nostres estudiosos. Contra la potineria que impera, l’excel•lència que engrandeix.

Per això, des d’ara mateix, l’Obra Cultural Balear assumeix el paper de pal de paller de tots els que hem cridat “Mallorca m’agrada!”; de tots els que volem una Mallorca arrelada, culta i resplendent.

Si ho feim així, i des de l’OCB estam convençuts que ho farem, pararem els peus a tanta indignitat i no se’n sortiran els qui ens volen arraconats. Si ens comportam amb la dignitat que mereix la nostra història, mai de mai no se’n sortiran aquells que ens volen segregar.

L’any que ve, l’Obra Cultural Balear farà cinquanta anys, una fita que celebrarem amb la solemnitat que correspon. Serà un bon moment per recordar els qui ens han precedit en aquesta lluita incessant per ennoblir el nostre país i que ja no són entre nosaltres, entre ells els presidents Miquel Forteza, Josep Maria Llompart i Bartomeu Fiol, que fa quatre mesos que ens deixà. El millor homenatge que els podem dedicar, però, a ells i a molts altres que a l’entitat i als seus objectius hi dedicaren el millor d’ells, serà sumar actius a la nostra noble causa i no defallir mai.

Per compensar l’escanyament econòmic de l’entitat dictat pel Govern de les Illes Balears, El Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, hem engegat una intensa campanya de socis. El repte és aconseguir 1000 socis més d’aquí a final d’any. Portam un bon ritme, però cal incrementar-lo. Per això, demanam a cada soci que es proposi fer-ne un altre, i aquest un altre, i així teixir una xarxa atapeïda de compromissaris amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.

Permeteu-me acabar amb una reflexió de Bartomeu Fiol, la que diu:

Era a la vivència que aspiràvem,
no a la supervivència.

Doncs això: és a viure d’acord amb les nostres propietats com a poble, al que aspiram. Hi tenim tot el dret i de l’atenció escrupolosa als drets que emparen les nostres lluites, ningú no en descavalcarà l’Obra Cultural Balear. En podeu estar ben segurs.