11 de desembre de 2011
Sense categoria
0 comentaris
cartes de Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel al teatre Lliure de Gràcia
Dimarts dia tretze de desembre a les 20.30 al Teatre Lliure de Gràcia (Barcelona), en Carles Molinet i aquest cronista, dirigits per Pau Carrió, farem una lectura dramatitzada de les cartes de Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel. M’agradaria molt que tots els amadors de la literatura dels mil i un sexes de l’esperit hi venguéssiu!!!
Editen la correspondència entre Baltasar
Porcel i Llorenç Villalonga, la majoria en
castellà
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS) La correspondència
completa entre els escriptors mallorquins Baltasar Porcel i
Llorenç Villalonga surt per primera vegada a la llum en el
llibre ‘Les passions ocultes’ (Edicions 62), que ha editat
Rosa Cabré i que revela que tots dos s’escrivien
habitualment en castellà. En total, l’epistolari consta de
485 cartes, datades entre 1957 i 1976; d’aquestes, 357 són
de Villalonga i 126 de Porcel, i és que l’autor d”El cor del
senglar’ sempre va guardar amb més recel les missives, ha
explicat Cabré en declaracions a Europa Press. Les
guardava en una caixeta “com un tresor” i en els anys 90 li
va encarregar a Cabré la tasca d’ordenar-les i editar-les, un
encàrrec que es va completar quan es van incloure també
les cartes de Porcel, que atresorava Villalonga. Porcel i
Villalonga es van conèixer al Cafè Riskal, i el jove escriptor
de seguida va veure en Villalonga una mena de mestre
intel·lectual i pare literari –quan un tenia 60 anys l’altre
només en tenia 18–, de la qual cosa queda constància en
les nombroses cartes que un dóna consells a l’altre.
“Villalonga també havia intentat establir aquesta relació
amb escriptors joves mallorquins, però finalment, de tots
ells la persona que queda catapultada a ser un gran
escriptor és Porcel”, ha dit. Villalonga va manejar els fils
necessaris perquè Porcel guanyés el premi Ciutat de Palma
per la novel·la ‘Solnegre’, i anys més tard, quan ja era un
autor consagrat a Barcelona, aquest li va tornar el favor
maquinant perquè Villalonga guanyés el Josep Pla amb
‘Andrea Víctrix’ “El seu mestre li va ensenyar una manera
de ser escriptor, li va ensenyar a viure per escriure, i per
traduir literàriament tot el que es viu”, ha recordat Cabré.
Les cartes també revelen les difícils relacions amb Joan
Sales i Núria Folch, de la prestigiosa editorial El Club dels
Novel·listes, uns personatges “amb unes obsessions
determinades” i amb molta afició a entremetre’s en
l’escriptura de les novel·les. De fet, l’afició de Sales per
retallar els textos de Villalonga queda patent en una
divertida carta en què l’autor diu: “Retalli’m els anys, que
és el que anirà millor”. Una de les coses que més crida
l’atenció de l’epistolari és que la majoria de les cartes
estan escrites en castellà, cosa que per a Cabré s’explica
pel context franquista de l’època i perquè Villalonga
sempre va considerar que ser escriptor en castellà era més
important que ser-ho en català. A més, Villalonga va
començar a escriure les cartes a Porcel en castellà, i aquest
per deferència cap al mestre va continuar en aquest
idioma, i només va canviar al català quan es va traslladar a
Barcelona i es va consagrar com un gran escriptor en
llengua catalana.[FIN]
19 novembre 2011
Porcel i Llorenç Villalonga, la majoria en
castellà
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS) La correspondència
completa entre els escriptors mallorquins Baltasar Porcel i
Llorenç Villalonga surt per primera vegada a la llum en el
llibre ‘Les passions ocultes’ (Edicions 62), que ha editat
Rosa Cabré i que revela que tots dos s’escrivien
habitualment en castellà. En total, l’epistolari consta de
485 cartes, datades entre 1957 i 1976; d’aquestes, 357 són
de Villalonga i 126 de Porcel, i és que l’autor d”El cor del
senglar’ sempre va guardar amb més recel les missives, ha
explicat Cabré en declaracions a Europa Press. Les
guardava en una caixeta “com un tresor” i en els anys 90 li
va encarregar a Cabré la tasca d’ordenar-les i editar-les, un
encàrrec que es va completar quan es van incloure també
les cartes de Porcel, que atresorava Villalonga. Porcel i
Villalonga es van conèixer al Cafè Riskal, i el jove escriptor
de seguida va veure en Villalonga una mena de mestre
intel·lectual i pare literari –quan un tenia 60 anys l’altre
només en tenia 18–, de la qual cosa queda constància en
les nombroses cartes que un dóna consells a l’altre.
“Villalonga també havia intentat establir aquesta relació
amb escriptors joves mallorquins, però finalment, de tots
ells la persona que queda catapultada a ser un gran
escriptor és Porcel”, ha dit. Villalonga va manejar els fils
necessaris perquè Porcel guanyés el premi Ciutat de Palma
per la novel·la ‘Solnegre’, i anys més tard, quan ja era un
autor consagrat a Barcelona, aquest li va tornar el favor
maquinant perquè Villalonga guanyés el Josep Pla amb
‘Andrea Víctrix’ “El seu mestre li va ensenyar una manera
de ser escriptor, li va ensenyar a viure per escriure, i per
traduir literàriament tot el que es viu”, ha recordat Cabré.
Les cartes també revelen les difícils relacions amb Joan
Sales i Núria Folch, de la prestigiosa editorial El Club dels
Novel·listes, uns personatges “amb unes obsessions
determinades” i amb molta afició a entremetre’s en
l’escriptura de les novel·les. De fet, l’afició de Sales per
retallar els textos de Villalonga queda patent en una
divertida carta en què l’autor diu: “Retalli’m els anys, que
és el que anirà millor”. Una de les coses que més crida
l’atenció de l’epistolari és que la majoria de les cartes
estan escrites en castellà, cosa que per a Cabré s’explica
pel context franquista de l’època i perquè Villalonga
sempre va considerar que ser escriptor en castellà era més
important que ser-ho en català. A més, Villalonga va
començar a escriure les cartes a Porcel en castellà, i aquest
per deferència cap al mestre va continuar en aquest
idioma, i només va canviar al català quan es va traslladar a
Barcelona i es va consagrar com un gran escriptor en
llengua catalana.[FIN]
19 novembre 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!