23 de novembre de 2011
Sense categoria
1 comentari

UNA ENTREVISTA MAGNÍFICA A L’AMIC, POETA, PINTOR I HEDONISTA NARCÍS COMADIRA

Dins totes les misèries que ens ataquen, per allunyar-les i antidotar-les, tenc l’alegria de recomanar la lectura de Les paraules alades (Empúries) de Narcís Comadira i alegrar-me de tota la festassa que li fan per la celebració dels seus setanta anys. Per molts d’anys i bons amic Narcís!

Acab de saber la mort de la soprano Montserrat Figueres. M’ha sabut molt de greu que aquesta veu quyew ens ha fet passar tants de moments der plaer hagi partit tan de sorpresa. De la meva amiga Maria Victòria Secall he agafat un poema que reproduesc també com a memòria d’aquesta dona treballadora, sàvia, bella i admirable.
Denise Levertov (1923 – 1997 ): Sospir urgent

Podria ser el bufec del pit comprimit de la Terra, que dorm
amb els pulmons castigats per antigues febres;

però els sismògrafs no en donen cap notícia,
el pèndol de cristall
penja aplomat al seu eix;

tanmateix, de vegades ( i ho dic baixet, perquè
és espantós el que us explico ),
un breu calfred vingut de fora
se m’endinsa en els ossos,

em puja amunt des de la terra sota meu,
de sota aquesta casa, de sota
el carrer i els arbres:

un silent i delicat tremolor del qual ningú no ha parlat,
com si una criatura bufetejada o un animal captiu
temés ser fustigat de nou.

Prové de la Terra mateixa, us ho dic,
de la mateixa Terra. Ho dic ben baix
perquè me n’avergonyeixo. Oi que la Terra és la nostra mare?
Oi que som nosaltres qui li hem dut aquest terror?
                        
Traducció de Montserrat Abelló a l’antologia: Cares a la finestra
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!