UN EPISTOLARI ESPERAT. Crec que vaig sentir parlar per primera vegada d’aquesta correspondència al restaurant Il Giardinetto de Barcelona en un sopar organitzat pel meu editor Xavier Folch, per celebrar la sortida del meu llibre de relats, T’estim a tu (Empúries), que havien presentat Maria del Mar Bonet i Baltasar Porcel. Aquest, que tenia una meula torrencial quan s’hi posava, ens havia contat, provocat per mi, nombroses anècdotes de la relació entre l’autor de Mort de Dama i ell.
UN LLIBRE EXCEPCIONAL I MOLT VALUÓS. Per un d’aquests atzars que no existeixen a l’atzar, el dia 27 d’octubre de 2011 acabava d’entrar a la seu d’Edicions 62 de Barcelona quan es desempaquetaven, frescs de l’impremta, els primers exemplars de Les passions ocultes. Correspondència i vida. Epistolari complet (1957-1976) [“Biografies i Memòries”, 69, Edicions 62] d’aquests dos narradors catalans de Mallorca, d’aquets dos homenots de la literatura catalana i europea contemporànies. Puc assegurar que en tres dies m’he empassat una primera lectura d’aquestes missives, i pens que són un material quasi novel·lesc perquè estan plenes d’informacions, d’intrigues, de xafardejos, de digressions, de maquiavelismes, de descripcions, de diàlegs, d’intercanvi de textos, de consells, de mil i una formes d’estimar la literatura, tot dins el redol nostrat de Catalunya i de Mallorca. Des del principi ens donen l’espai i el temps de l’escriptura d’obres de Villalonga com Les fures, El Misantrop, Alta i Benemèrita Senyora, les tres darreres novel·les del cicle de Flo de la Vigne, Bearn i Andrea Víctrix. També ens fan veure com creix l’obra jovenívola de Porcel, La simbomba fosca, Solnegre, La lluna i el Cala Llamp, Els escorpins, Els Argonautes, Difunts sota els ametllers en flor i Cavalls cap a la fosca. El paper dels premis literaris, i dels Ciutat de Palma en especial, ocupa una part del text, així com la figura de Camilo José Cela dins la societat literària mallorquina i la relació que tenien amb els principals escriptors i savis d’aquell temps (Salvador Espriu, Jaume Vidal Alcover, Francesc de Borja Moll, Aina Moll, Conxa Alós, Josep Maria Llompart de la Penya, Blai Bonet, Llorenç Moyà Gilabert de la Portella, Juan Bonet, Gafim, etc.). El camí de Porcel per fer-se un nom en el món literari barceloní i convertir-se en escriptor professional és una altra de les fites essencials de la correspondència on s’explica amb tot de dades i dates les persones que l’ajudaren, que li donaren feina i que formaren els fonaments de la seva carrera. Per altra banda les aventures complicades i laberíntiques de la publicació de l’obra en català de Villalonga al Club dels Novel·listes, que dirigia Joan Sales en companyia de la seva dona Núria Folch, mostren planes i planes plenes de vicissituds en què l’amistat i la literatura s’entreteixeixen en esdeveniments amarats d’intrigues, secrets i passions quasi de novel·la gòtica, amb un Porcel que ja es troba a Barcelona i un Villalonga que li dóna tota casta de consells des de Palma. A través d’aquestes 126 cartes signades per Porcel i 357 de Villalonga, s’alça el teló sobre un escenari en què podem veure els protagonistes d’una vida cultural i literària com es mouen en un ambinents personals, ideològics i estètics ben diversos amb tot de llums i ombres com correspon a qualsevol període històric, però en aquest cas pel fet de ser el final d’una dictadura amb més moviments i mecanismes entremaliats que mai. Les cartes des del principi són en castellà, però Villalonga comença a enviar-ne a Porcel en català per a alguns dels seus futurs editors. Definitivament serà Porcel que trencarà el castellà, des d’un postal de Florència el 12 d’agost de 1966, i no deixarà d’escriure en català al seu amic i mestre. Villalonga, des del 29 de març de 1970, començarà a dirigir-se sempre en català a Porcel amb alguna incursió en castellà o en francès.
PARE I FILL, MESTRE I DEIXEBLE: DOS ESCRIPTORS. La correspondència ens mostra la vida interior de dos escriptors que es parlen amb amistat, confiança i complicitat de tot (Nuestras pasiones ocultas, lo más determinante de nuestras vidas.). La feina de Rosa Cabré és estupenda perquè ordena i, sobretot, contextualitza noms, dades i esdeviments amb claredat i transparència. Trobam de tot: hi ha mangarrufes per guanyar premis o tenir feina, hi ha debats estètics i ideològics, hi ha consells recíprocs en temes de salut i d’escriptura, hi ha tot un complex joc de secrets, de confidències, d’intimitats, de vida fonda amb l’espressió nua de problemes personals, d’afectes corresposts, d’entregues vives, dins una evolució que seguix el camí de dues vides excepcionals. Exhibició i generositat s’entrecreuen. La mirada de l’un en l’altre, de l’un sobre l’altre, de l’un dins l’altre no és altra cosa que el bessó del recorregut llarg i fructífer d’una amistat eternitzada en aquests documents escrits literalement i en tots els sentits al ritme de la quotidianitat. Un llibre necessari per entendre nous aspectes dels seus autors i de la literatura del seu temps. Per entendren’s.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!