19 d'octubre de 2011
Sense categoria
1 comentari

DESESCRIURE

De cada vegada més trob que opinar és
facilíssim i descriure una feina molt laboriosa i complexa.

 

Copiaré un fragment de Josep Pla que em
fa molta de companyia aquestes vesprades en què la humitat és forta i no canten
els sebel·lins. Escolta: “La perdiu és un ocell molt bell. És de color de
tardor. El caçador que la porta, tèbia i morta, a la palma de la mà, presenta
concentrada tota la tardor entera, els colors del bosc, la fulla morta, la
rostida botànica, el gris de la terra, les pinzellades torrades, carminades, de
les bardisses, de les espines, de les mates. La perdiu és del color de tardor
en el seu moment més dolç, que és l’estiuet de sant Martí.”

 

 

[Foto Mark Dylan Sieber]

Tancat dins aquest pis em dedic a
prendre apunts del natural que Ciutat em mostra. Em sent un pleinairista urbà a
la caça dels instants. Em cal observació minuciosa, una imaginació desperta i
sovint molta de paciència.

  1. Descriure i desescriure, tot un repte. Descriure és un treball minuciós, delicat, pacient – com molt bé dius –  i alhora apassionat, sense amor no pots descriure res que no sigui un espantall estrambòtic o una ombra anònima

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!