14 d'octubre de 2011
Sense categoria
0 comentaris

llegiu els clàssics: fan tornar guapos!

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:”Times New Roman”;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

ELS
CLÀSSICS ES LLEGEIXEN PER AMOR: VISQUEN ELS CLÀSSICS! Fa unes setmanes em
demanaren que fes una llista de vint llibres per a un fons bibliogràfic de la
biblioteca del Futbol Club Barcelona. Em deien: creiem que la cultura ha de
jugar un paper molt important en la formació de la nova fornada de jugadors que
representaran en un futur el Futbol Club Barcelona, especialment el coneixement
literari a nivell català i universal i per aquest motiu estem molt agraïts per
la vostra participació en el projecte. Em va entusiasmar la idea i vaig pensar
que només les persones d’un club com el Barça poden tenir pensaments i
decisions d’aquestes. I què vaig recomanar. Primer de tot els clàssics. 

I en
català tenim la col·lecció Bernat Metge, que fou creada el 1922 pel mecenes
Francesc Cambó, i després de nombroses vicissituds, al cap de noranta anys de
feina, a l’any 2011 té quasi quatre-cents títols dels principals autors grecs i
llatins. Entre les joies de la Bernat Metge hi ha la traducció de Carles Riba
de l’Odissea d’Homer, la traducció de
Miquel Dolç de l’Eneida de Virgili,
la traduccció de Marçal Olivar de dotze comèdies de Plaute, la traducció de
Manuel Balasch de les Olímpiques de
Píndar, la traducció de Joan Crexells dels Diàlegs
de Plató o la traducció de la Ilíada
de Montserrat Ros. Aquest era un dels objectius camboians: la gran qualitat de
les traduccions. I l’altre: aconseguir la divulgació dels clàssics. Ara han
digitalitzat el fons de la Fundació Bernat Metge per posar els llibres a
l’abast de tothom i han fet una selecció de 51 títols entre els que es
consideren millors de tots. Lector benèvol, et recoman que llegeixis aquestes
meravelles greco-llatines, i si els vols tots, et pots subscriure i per un
mòdic preu mensual podràs tenir unes obres magnífiques i que es poden rellegir
sempre. Sí, un clàssic és un llibre que no s’acaba mai de llegir, perquè sempre
hi trobes coses noves. Ja ho deia el meu estimat Italo Calvino en un article
titulat “Per què llegir els clàssics?” Aquí Calvino ens diu coses tan clares i
senzilles com aquestes: 1. Els clàssics no són d’una època concreta, ni d’un
estil determinat, ni d’una casta semblant d’autor. Tan clàssica és L’Odissea d’Homer com la Lolita de Nabokov, el Tirant lo blanc de Joanot Martorell com Madame Bovary de Flaubert. 2. Amb els
clàssics hi pots tenir relacions d’adhesió o de contrast. Calvino deia: “Tot el
que Rousseau pensa i fa m’interessa molt, però a la vegada m’inspira un desig
irreprimible de contradir-ho, criticar-ho i discutir-ho.” I l’Émile era un dels seus llibres de
capçalera. 3. Els clàssics s’han de llegir d’una manera desinteressada, i així et
donen tot el seu suc. S’han de llegir per gust, per amor. 4. Els clàssics tenen
nombrosíssimes lectures perquè el seu significat es va refent continuament, per
la qual cosa no hi ha cap discurs crític que pugui enxarxar-les a totes. 5. Els
clàssics es poden llegir a qualsevol edat i sempre et diuen coses diferents.
Calvino comentava: “A mesura que ens fem grans, anem caviant i la trobada amb
els textos és totalment diferent. Llegir per primera vegada un llibre quan s’és
madur és un plaer extraordinari.” 6. Cal conjugar els clàssics amb llibres
actuals. Calvino ho recomanava per saber des d’on llegim el que llegim:
“L’actualitat pot ser trivial o mortificant, però tot i sempre és el punt del
qual ens hem de situar per mirar cap endavant o cap enrere. El rendiment màxim
de la lectura dels clàssics l’obté qui sap alternar-la amb una dosificació
sàvia de la lectura d’actualitat.” I 7. Els clàssics són com un background al
qual podem anar sempre que el necessitem. Calvino insistia: “Sembla que llegir
els clàssics estigui en contradicció amb el nostre ritme de vida. La nostra
societat no coneix els temps llargs i sembla que els clàssics estiguin en
contra de l’eclecticisme de la nostra cultura.” Els clàssics ens ensenyen la
lentitud, i sempre n’aprendrem alguna cosa. Cal no oblidar que les obres
clàssiques ens transmeten un univers que ressona dins nosaltres molt després
d’haver-les llegides: són vives i parlen de la vida. Els clàssics són llibres
inoblidables. Els clàssics fan tornar guapos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!