11 d'octubre de 2011
Sense categoria
1 comentari

cada detall esdevé abundància i generositat

«Quels êtres admirables que ce Grecs. Leur existence était si heureuse qu’ils imaginaient que les dieux, pour trouver leur paradis et aimer, descendaient sur la Terre. Oui, la Terre était les paradis des dieux… Voilà ce que je veux peindre.»
Renoir

Trepitjaves l’entreteixinat d’ombres que feia la lluna amb les paraules “pi” i “alzina”. Poncellava la claror sideral històries d’apareguts que et robaven el desig. Corries tot al llarg del camí com si la música del cel et pujàs per les cames i t’enravenàs la verga. Les temptacions et feien mal de cap. No veies on eres: ametlerars, garroferals, vinyes, cups plens de raïm, camades cap al precipici del mar enfonyat. Al fons sonava l’orgue llampal com un ciclorama dels no-resos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!