TEXTOS PER A UN MUNTATGE DE CARLES GISPERT
Fènyer l’argila
Ocellable és: una còrpora ardent
El mires i tremoles d’emoció que et trenca per
dedins com una explosió de llàgrimes felices
El sol espoltreix el seu cervell, el seu
despullament, el seu òxid, la seva actitud per fer-se oasi, bressol, combat,
tendror, lluita, carícia, ficció, cara de la vida on arrecerar-se de les
intempèries: supura universos
Trabajar
la arcilla
Volátil es: un cuerpo ardiente
Lo miras y tiemblas de emoción despedazándote por dentro como una explosión de
lágrimas felices
El
sol reduce a polvo su cerebro, su desnudez, su óxido, su actitud para
convertirse en oasis, cuna, combate, ternura, lucha, caricia, ficción, rostro
de la vida donde cobijarse de las intemperies: supura universos
______________
Esborraré del meu cos les trepitjades dels
poderosos
Em llevaré la pell que l’usura dels bancs fa malbé
Correré, cavalcaré, volaré, sentiré, pujaré i
davallaré
Cridaré, lluitaré, riuré, panteixaré, m’acostaré,
belaré
Per ser allò que som
Per ser allò que vull esser
Sense atur impossible
Borraré
de mi cuerpo las pisadas de los poderosos
Me
arrancaré la piel que la usura de los bancos estropea
Correré,
cabalgaré, volaré, sentiré, subiré y descenderé
Gritaré,
lucharé, reiré, resollaré, me acercaré, balaré
Para
ser lo que soy
Para
ser lo que quiero ser
Sin
paro imposible
___________
TOTES LES VEUS DEL MEU COS SÓN COMBAT
DINS EL VIU DE LA CARN TROBARÀS LES ARMES
SÀPIGUES MIRAR LENTAMENT PER VEURE-HI EN TOTS ELS
SENTITS
DESTAVELLAREM ELS MOTS PER TREURE’LS TOTA LA SAOR
EL ROMANENT DE LA LLUITA ÉS UNA PAU FRÀGIL, UNA
DEIXA ESFILAGADISSA
TREUREM L’ENTRELLAT ENTREMIG DELS PARANYS I FAREM
MATX
PERFILAREM EL TEMPS FINS QUE TROBEM LES FONTS
UFANES DE LES AMORS
ODIAREM ELS GRANS MOTS PERQUÈ ENS HAN FET UNA
MALADA DURANT NITS I ESTACIONS
TODAS LAS
VOCES DE MI CUERPO SON COMBATE
EN CARNE
VIVA ENCONTRARÁS LAS ARMAS
SEPAS
MIRAR LENTAMENTE PARA VER EN TODOS LOS SENTIDOS
DESVAINAREMOS
LAS PALABRAS PARA SACARLES TODO SU FRUTO
EL
REMANENTE DE LA LUCHA ES UNA PAZ FRÁGIL, UNA HERENCIA
DESHILACHADA
INDAGAREMOS ENTRE LAS TRAMPAS Y ARRASAREMOS
AFINAREMOS
EL TIEMPO HASTA ENCONTRAR LAS FUENTES PRIMIGENIAS DE LOS AMORES
ODIAREMOS LAS GRANDES PALABRAS PORQUE NOS HAN DOLIDO DURANTE NOCHES Y
ESTACIONES
________________________
Els projectes aturats suren entre les mans amb
biografies impossibles, horitzons prohibits, censures secretes…
Ningú no és conseqüent amb ell mateix, tots ens
enganam.
On és l’egoisme? On és la generosa entrega?
On és l’estúpida paraula felicitat?
On és aquest gran desig d’innocència?
On és el desencant?
On és la feresa?
On és el combat?
Los
proyectos estancados flotan entre las manos con biografías imposibles,
horizontes prohibidos, censuras secretas…
Nadie es consecuente consigo mismo, todos nos engañamos.
¿Dónde está el egoísmo? ¿Dónde está la generosa entrega?
¿Dónde está la estúpida palabra felicidad?
¿Dónde está ese gran deseo de inocencia?
¿Dónde está el desencanto?
¿Dónde está la fiereza?
¿Dónde está el combate?
___________________
¿Saps mirar les ombres de les escultures dels
nostres cossos fetes pel foc als murs emblanquinats on els bells atributs
esdevenen gegantins i el desig s’enfila per aquesta figura estranya que
dibuixen les besades com si una heura escalàs les pells il·legals d’una galeria d’estàtues futures a un casal
abandonat?
¿Sabes
mirar las sombras de las esculturas de nuestros cuerpos proyectadas por el
fuego sobre los muros encalados donde los bellos atributos se vuelven
gigantescos y el deseo se ensarta por esa extraña figura que dibujan los besos
como si una hiedra escalara las pieles ilegales de una galería de estatuas
futuras en un casón abandonado?
[TRADUCCIÓ A L’ESPANYOL ELISENDA FARRÉ]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!