5 d'octubre de 2011
Sense categoria
2 comentaris

ISAKI LACUESTA HA FET UN DÍPTIC MAGNÍFIC:’LOS PASOS DOBLES’ I ‘QUADERN DE FANG’

I l’obra d’en Miquel Barceló es veu reflectida i ampliada i plena de significacions gràcies a aquests films que capgiren els gèneres cinematogràfics per trobar un espai singular i únic en què la creativitat d’un director de cinema s’expressa a voler.
Vaig passar molt de gust amb el Quadern de fang en què n’Isaki ens conta la representació de Paso Doble que Barceló i Nadj feren a Gogoli (Mali) amb un públic format pert la gent del poble. M’interessà tot: les converses d’en Miquel i d’en Josef amb els caps pares del poble que entenen a l’artista, els seus quadre i els seus projectes i li agraeixen haver anat allà, la forma de pintar d’en Miquel els albins amb els retrats fets damunt fons negre amb llixiuet, els detalls del muntatge de Paso Doble (no sabia que havien duit el fang, no sé quantes de tones, des de Granada fins allà: tota una aventura sobrereal), el músic que capta sons en diferents indrets per ajuntar-los a la representació, la performance en si amb allò que passava a l’escenari i les cares i reaccions dels espectadors (m’agradà veure que aplaudien quan en Miquel i en Josef varen crear les primeres màscares pertquè allà la màscara és una cosa sagrada que només es fa en determinades ocasions i les dones i els nins noi les poden veure. Tota una revolució!) i m’entusiamà el final quan en Miquel pinta una cova amb carbonet i fa créixer els seus peixos, cefalòpodes i humans en un desert en processó. Gràcies Isaki! Gràcies Miquel! Una col·laboració reeixida!
En Miquel Barceló m’havia dit: «Estim l’argila, la terra. El costat carnal de la terra. La capacitat per ser com una pell que té una memòria. La simplicitat enorme de la terra que és com la poesia, com la música o com la pintura. En totes les cultures els primers signes culturals són les ceràmiques, n’hi ha per tot. És tan vella com la paraula. La primera idea de la ceràmica és com un cos humà, és una idea vella com el món i crec en la persistència de certes idees.»

  1.  Gracies estimat Biel per  compartir amb noltros, els qui no hi poguerem anar, aquesta projecció i aquests moments.
     Gracies per lo que ens dones amb els teus escrits, gràcies per haver escrit a vegades relats fets a mida per a   jo i una altra persona.

     Segueix escriguent, escriu qualque relat de  desamor, que em pugui animar un poc.

     Jo no  volia  el volia fer canviar i ell ha entès que sí.

     Una abraçada gran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!