9 de setembre de 2011
Sense categoria
0 comentaris

el replà d’un poema

Preludià

 

agafaré els mots tous i envellits

desgastats pel comerç quotidià

els esmolaré amb pedra de veu

fins que els senti nous de trinca

(o bellíssims i nobles d’antics)

quan surtin per l’alè dels llavis

 

 

 

 

Vorspielartig

 

ich werde die wörter nehmen weich und altgeworden

abgenutzt vom täglichen handel

werde sie schärfen mit dem stein der stimme

bis ich spüre, dass sie wieder neu sind

(oder edel und schön durch das alter)

wenn sie über den atem der lippen kommen

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!