EL FOC I LA LLUM
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:”Times New Roman”;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
—
La
meva feina és d’un senzillesa suprema i fragilíssima: dir amb paraules planeres
allò que llegesc en la contemplació lenta, llarga, intensa, esgotadora, íntima
i fugissera de la capella del Santíssim; contemplació que neix en la idea primera
quan ni la idea existia; contemplació de la llavor primordial sembrada en
l’aurora del segle XXI per la intuïció noble de la saviesa universitària;
contemplació dels contactes bisbals, capitulars i socials perquè dins l’humus
històric de la Catedral de Mallorca es trobi el lloc exacte per bastir i embellir
un espai de celebració litúrgica, d’espiritualitat joiosa, d’encontre de la
carn, el pa i el vi; contemplació dels esforços, treballs i dies de la feina de
l’artista Barceló en aquell taller gran com un estadi de Vietri sul Mare perquè
l’argila tumescent i humida germini; contemplació del vigor tel·lúric de l’artista
que fa esclatar aquell camp de fang que esdevé hort fulgurant de varietats casolanes
i mar nostrat d’ones i fondàries plenes d’espècies: aliments botànics i
zoològics humanals: creixen arreu bonys, ulls, que inflen i són gemmes que
contenen tiges, branques, fulles, flors i fruits, i els mateixos bonys, ulls,
allà deçà, que inflen i eclosionen en peixos, crustacis, cefalòpodes, algues i
planctons de gèneres múltiples i nutritius, creixen a cops de puny els
caramulls de pans cruiats com acabats de treure del forn que es faran còrpora,
creixen a empentes les àmfores que estotjaran el vi que es farà sang i les
flors de dits acaronadors, creixen les pilotes pelades de les calaveres que fan
paret d’altar amb els ulls foradats, creixen els núvols de tactes de les mans
obertes que formen el mur de la casa del tabernacle i la peanya d’aquella
figura de fòsfor blanc i incandescent —Crist ressuscitat com si fos l’artista
soriàsic i nu en el centre del seu taller de vida— amb els estigmes i la ferida
del costat amb el tall rosa exacte obert a la penetració i a la creació,
creixen els covals plens de monstres siurellers o de la benèfica rosacol entre
estalactites, ix la palmera senyera i els garballons senallers, creixen les
alusions secretes, els miratges cecs, els misteris a flor de pell; contemplació
de les recerques per ensinistrar la llum travessadora dels vitralls amb proves,
fracassos i esperes fins que la grisaille
esdevé el descobriment del baf gris on el nin Miquel dibuixa amb els dits
arrels, parrussos, ones, espines, cels i núvols com quan de petit ho feia als
vidres de ca seva entelats per la fredor i que ara dins el vitralls fan de
filtre del sol perquè ens mostri clarament aquella multiplicació de
metamorfosis; contemplació, dit de la forma més densa i vera, de l’amor per
totes les coses que viuen.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ufffff Biel, t’has superat a tu mateix, quina visió mes exacta del treball den Barceló, quines coses mes tendres expliques del nin Miquel dibuixant als vidres….quina força desxifrant l’esclat de la vida quotidiana…..tan nostra.