UCVHOST has changed the face of web hosting industry in a major way, people were paying gold for peanuts (and it is still happening). Cheap vpshas become synonym with UCVHOST, anybody and everybody who wants a reliable and affordable domain web hosting visits UCVHOST and gets either windows vps or Linux hosting from UCVHOST. UCVHOST sells cheap hosting WITHOUT hidden terms and conditions where as competition has huge MSA and SLA’s which are good enough to confuse a seasoned lawyer also. For clients by now Business with us for the value of windows vps became very critical piece of puzzle for their whole operation, uptime and performance became a huge concern.. However it came with a cost, dedicated servers proved to be at least 100 times expensive in comparison to any windows or Linux plans. Somewhere in the labs engineers were working on splicing raw power of a server into virtual instances, this technology was called as Virtualization also termed as or virtual private servers. Also UCVHOST comes handy when you are looking for remotely hosted and managed FOREX MetaTrader4 terminals. Ourforex vps platform is all geared up in fight of pips, our platform support any number of expert advisory (EA) and along with an assure of 100% uptime. Our Virtual Forex Tradng Terminals are well equipped to help you in making money. Our Shared Hosting as well as VPS Hosting plans are the cheapest. Try them with our 30 day money back guarantee.
6 de setembre de 2011
Sense categoria
1 comentari
entre atzar i perfecció
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:”Times New Roman”;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
No ho endevinaries mai, Aina meva, cap on havia
partit el teu pare, aquest alaroner que se sentia a Barcelona com a ca seva.
T’havia deixat ben assistida a l’hospital Vall d’Hebron i havia sortit a la
recerca d’aquell malanat.
Tu m’havies assegurat que ell, en Xavi, no aniria per
ca seva, que el teu home era un hippy i hauria fet camí cap a la muntanya. Li
agradaven molt els encontorns del Montseny. Deu ser a la masia d’alguns dels
seus amics muntanyencs, ben enforinyat lluny del món, m’asseguraves, Aina meva,
amb aquesta serenitat magnífica que
segur que havies heretat de la teva mare que es morí l’any passat. Com
l’enyorava en aquesta circumstància! A mi ja se m’enduien mil i un dimonis quan
pensava que aquest bandoler havia pogut deixar-te en el moment en què t’havien
de treure un pit, amb una carta que semblava escrita per un boig en què només
deia que éreu incompatibles i que no passassis pena pel vostre fill, en Jaumet,
perquè amb son pare es feria un home. Allò era una salvatjada d’eixelebrat.
Però tu, Aina meva, que l’estimaves com quan t’enamorares d’ell fa cinc anys, i
ho deixares tot per viure amb aquell pelut una mica passat de rosca, el
justificaves tirant pedres damunt la teulada pròpia: ell és així, mon pare, té
aquestes sortides de botador i segurament la notícia del meu càncer l’ha tret
de solc i ha fet una fugida cap endavant perquè no pot veure ni els metges ni
les clíniques i pretenia que partíssim cap a Andorra on una curandera que
coneix em guariria. I ell s’encarregaria de tot. Quan li vaig dir a en Xavi que
m’operava em va assegurar que havia tornat boja. Duia totes aquestes
idees dins el cap quan he sortit del metro per l’antiga Avinguda de la Llum, a
dues passes de la universitat. He tirat cap a la plaça de Catalunya i m’he trobat
amb tot el fester dels indignats que l’ocupaven. Allò era de veure! No era una
manifestació, ni una festa, ni un festival però participava de totes aquestes
coses. Em sentia agombolat entremig de tanta de gent i respirava uns aires de
llibertat arreu arreu. S’havien començat a encendre les primeres bombetes. Allò
era una mescladissa de persones de tota edat, casta i condició. Havia agafat la
màquina de fotos i no m’havia aturat de caçar personatges: una noia amb una
túnica blanca tacada de vermell i una cabellera llarga i rossa que duia un
rètol: som la democràcia violada; una colla de nois amb vaquers i camisetes
estampades amb aquesta frase: som un grup de joves sobrerament preparats i
sense feina; una senyora d’una seixantena d’anys molt arreglada amb un vestit
jaqueta que duia una pancarta: volem una revolució ètica; una parella de mitja
edat amb un cotxet amb dos nens que s’han muntat un drap blanc: sabem que junts
podrem canviar el món; dues pubilles que semblen bessones amb un gran vel
escrit: ja tenim el sol, ara volem la lluna; un home molt més vell que jo,
cabells blancs, i aspecte de sense sostre que duu una medallota immensa penjada
al coll: Apolític? Superpolític! Vull democràcia real ara mateix!; dues
al·lotes enfilades damunt una columna pengen un llençol envoltant una de les
estàtues: no som antisistema, el sistema és antinosaltres; tres jovençanes ben
eixerides regalen adhesius: junts i organitzats podem contra els mercats!; un
tio amb un copalta amb lletres vermelles: Violència són 600 euros al mes! Estic
cansat de fer fotos i compr una botella d’aigua a un al·lot que fa el seu
agost. El renouer dels crits i la cacerolada m’ha deixat un poc tocat. Pens que
enlloc de ser allà en mig hauria d’haver anat al carrer Torrent de les Flors
per investigar sobre en Xavi i en Jaumet. I quan estic ben ficat dins tot
aquest batibull és quan veig un home que duu un nin assegut damunt les
espatlles. I pens en mon pare quan em duia així a la fira d’Alaró. I m’acost a
l’home i al nin que toca amb tota l’ànima un gran plateret d’alumini. I veig
que és en Jaumet damunt en Xavi qui fa sonar el plateret. I puc assegurar que
el moviment 15-M em sembla un miracle.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!