La trappola

La trappola che non acciuffa niente

29 de setembre de 2010
4 comentaris

Vagàncies

Demà ja ens ho amaniran com voldran, però em sembla que els grans vencedors de la vaga han estat els anti-sistema, i els d’Intereconomia.

Els anti-sistema, perquè per primera vegada s’ha vist que són capaços de mobilitzar més personal que els sindicats clàssics, i a més ho fan amb millor organització -el volum de la destrossa de material urbà així ho certifica-. La magnitud dels esdeveniments d’avui els farà créixer i en veurem de més grosses, fet que tampoc ens ha de sorprendre perquè habitualment ja està passant els darrers anys a la majoria de països europeus.

Els d’Intereconomia, perquè aquesta tarda era l’únic canal on podies veure imatges del que estava passant a Barcelona, i quan en un país necessites fer-te servir de la premsa estrangera per veure que està succeïnt a la pròpia ciutat, és que hi ha un greu problema de llibertat d’informació. Parlo d’Intereconomia en el sentit metafòric, en realitat em vull referir a la premsa dretana i anti-catalana que avui ha trobat un bon motiu per desviar l’atenció de l’èxit de la vaga a Madrid. A Intereconomia he vist un veritable akelarre anti-català i anti-independentista, sense que ningú ens hagués convidat a la festa. També hi he vist en directe un cul-pelat enorme d’un anti-sistema, poc abans que l’enviat especial d’Intereconomia abandonés la connexió indicant que en aquell moment l’estaven apedregant.

I deprés a la manifestació de Madrid escoltes aquells sindicalistes de pedra picada, amb uns parlaments absolutament extraterrestres, extemporanis i llunàtics. M’han semblat uns vellets rondinaires i reaccionaris que s’agafen a la nostàlgia de la transició com aquells nobles del segle XIX obsessionats amb els arbres genealògics. Per un moment m’ha passat pel cap que semblaven sortits d’una Cambra dels Lords però en versió descamisats. Uns vellets venerables i plens de batalletes antigues per explicar. I poca cosa més, no crec que hi hagi gaire més a recordar d’aquesta vaga.

Només un petit resum biogràfic dels principals sindicalistes de l’Estat, llegit al bloc 7m76. No crec que calguin més comentaris.

Cándido Méndez
(Barcarrota, Badajoz, 1952, 58 anys). Secretari general d’UGT. Enginyer
tècnic, especialitat en química metal·lúrgica. Afiliat a UGT des del
1970 (tenia 18 anys). Amb càrrecs sindicals des del 1980 (tenia 28
anys). Va estar afiliat al PSOE des del 1970 (tenia 18 anys) i va estar
al Parlament d’Andalusia i al Congrés dels Diputats. Secretari general
d’UGT des del 1994 (fa 16 anys). Cada dia va caminant des de casa seva
fins la seu d’UGT, separats 9 quilòmetres.

Ignacio Fernández Toxo
(Ferrol, La Coruña, 1952, 58 anys). Secretari general de CCOO. No té
estudis. Va començar d’aprenent en una empresa de construccions navals
militars. Comença l’activitat sindical amb 19 anys. Té càrrecs
sindicals des del 1987 (tenia 35 anys). Secretari general de CCOO des
de 2008.

Josep Maria Álvarez
(Castropol, Astúries, 1956, 54 anys). Secretari general d’UGT
Catalunya. Va cursar estudis de Formació Professional, no queda clar
que els acabés. Al 1975 (tenia 19 anys) arriba a Barcelona per
treballar a la “Maquinista Terrestre y Marítima”. Afiliat a UGT des del
1975 (tenia 19 anys). Amb càrrecs sindicals des de 1976 (tenia 20
anys). Secretari general d’UGT Catalnya des de 1990 (fa 20 anys).

Joan Carles Gallego
(Barcelona, 1954, 56 anys). Secretari general de CCOO Catalunya.
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Afiliat a CCOO des
de 1981, any que va acabar la carrera (tenia 27 anys, o sigui, uns 8
anys de carrera). Ha estat professor de secundària i FP. Amb càrrecs
sindicals des del 1992 (tenia 38 anys). Secretari general de CCOO
Catalunya des de 2008.

  1. Em quedo amb la cançó del teu apunt del dia anterior a la vaga …. i els guanyadors de tot plegat els ‘treballadors d’èlit’ els que més riquesa produeixen, els bancs, financeres, caixes, borses, especuladors i demés que amb els diners del poble continúen amb el seu full de ruta.
    S’ha de respectar, però,  a la bona gent que va anar a la manifestació i que creuen en els valors de les ‘trade unions’ i el treball i als qui els que l’han perdut, els han fotut fora, sempre els tenen al seu costat, no pas els ‘grans’ (¿?) sindicalistes del país ni els polítics …. ells i elles a recollir vots !!; és la feina més important que saben fer; la resta, novament bona gent que intenta sargir les esgarrades que van fent per el camí.
    Bon apunt el d’avui … torno a escoltar la cançó d’abans d’ahir !
    Bon dia!
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!