PASSEIG D’ANIVERSARI
Caminava entre bosc i ametlerar i tenia ben present els vuitanta-set anys de Vicent Andrés Estellés. I m’he posat a recitar amb veu alta «Els amants». I el camp ha començat a escoltar-me. Pensava amb en Vicent, amb n’Ovidi, amb na Pepa, amb na Maria del Mar, amb en Fuster, amb na Maresme i en Vicent… Fins i tot els sebel·lins i els grins han callat perquè la múisca verbal estellesiana amaràs l’aire sencer. La poe
sia ajuda a viure, en podeu estar ben segurs. I fa salut!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… tenim moltes veus per escoltar, per recitar. Ben diverses i be potents.
Estellés n’era una, però la veu queda.