Plagueta de Bord

FANG
SENSIBLE

M’enfilaré
al tombat de l’ona més alta d’aquest tsunami barcelonià per veure d’allà dalt
l’escriptura dels murs i dels vitralls de la capella del Santíssim com si
surfejàs per una Catedral de Mallorca submergida en set-cents anys de profunditat, i descobrís
com les xarxes d’argila cacen l’etern del temps en l’instant mateix de la seva
concepció, quan les ninetes dels ulls i del cervell s’omplen d’una llista
contada —i comptada— d’espècies, varietats i cultivars de tots els gèneres de
la vida que fan pinya i fan planta i fan goig, enrevoltant el cos d’un home de
llum i de soriasi amb les mans, 
els peus  i el costat
esquerra amb uns estigmes tan vermells i oberts com xaps creadors que et fan
veure que llegeixes un text revelador, una forma de respirar les coses, l’alta qualitat
dels objectes fortuïts que duren, el paisatge complex d’un món real que esdevé
xifrat d’intimitats i d’enigmes. Ben aviat ja no saps que mires, ja no saps
que veus.

[Foto Agustí Torres]

La
porta del sagrari és la coberta del llibre del pa fet cos, fet carn, fet sang:
la porta de pa d’or estampada de mans que surten del rectangle formador i
s’estenen per la ceràmica com una munió d’humans afamegats que volen entrar-hi. I
aquest portal eucarístic ix damunt l’altar d’una paret de calavera seca que
també aguanta cinc àmfores, dos panys i una palangana plena de pells de
mandarina. Creix un combat espiritual en la lectura cognitiva, hi ha una
revolució interior ben perceptiva que em transforma en calavera, en mà, en pa,
en vi, en pell de mandarina, en coneixement fondo i mal d’explicar.  Mir el Crist damunt la casa del sagrari
(no hi ha
cap Crist ressuscitat com aquest en la història de l’art, això va molt més
lluny que el fet religiós: és un Crist molt dramàtic, joiós i poc pietós: calidoscòpic), mir el pintor en el
centre del seu taller damunt l’altar romà (
és un
autoretrat singular del cos i la pell de Miquel Barceló): la conjunció de les dues imatges esclata en l’arc voltaic d’un satori: sent el meu cos en estat de ressurrecció,
present, immediata, col·locat dins un món de signes, de missatges codificats, d’al·lusions
obscures.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!