Viatge al país de la lectura (III)
IMPROMPTU: LA IRREGULARITAT DE L’UNIVERS
Llegesc i interpret la capella del Santíssim de la Seu de Mallorca de Miquel Barceló. És una central atòmica de metàfores que s’enfilen unes amb les altres en unes xarxes bategant de símbols. Minimalísticament grandiosa, infinitèsimalment gegant, una covarra sens fi on no s’acaba mai de descobrir la vertadera natura de les ombres, dels tactes, dels pigments, de les nostàlgies, de les fondàries, de les invencions, dels ardors…
Miquel Barceló ha fet que un cop pastada, tocada, pintada, cuita, fràgil i sinuosa, duríssima i espiritualitzada, la matèria de l’argila presenti un catàleg densíssim de coses (peixos i pans, fruites i vins, zoologies i botàniques, geologies i arqueologies, calaveres i pedaços, bonys i forats, nuus de relleus, selves de signes i, fins i tot, un home diví transfigurat) que sempre tenen l’aire d’evolucionar, de ser desiguals, atzaroses, vivificants, orgàniques, en moviment continu de resurrecció.
[Foto d’Agustí Torres]
Un tresor de formes que prenen el vol sobre un fons de memòria i escriptura amb la dinàmica energètica d’allò més natural que es fa etern.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!