Viatge al país de la lectura (II)
Per a S. P.
Vaig decidir que els exercicis de lectura contra la rutina eren els més urgents.
Com podia ser que no me n’hagués temut que tornava caure dins els mateixos llocs comuns quan llegia els mots de cada dia? Era com si xuclàs, com si rosegàs un xiclet molt vell que no em deixava cap gust, cap sabor, cap sentit. Potser l’única sensació era passar la vista per damunt les paraules com si aquestes fossin mudes i sordes i inútils: mortes. La necrosi del llenguage, la carn de vas de la meva lectura.
Allò era un problema greu.
Allò era un problema que demanava cura intensiva.
I he començat a fer-la.
(Foit J. Antoni)
Contra els costums establerts, contra els hàbits enquistats, contra
l’erosió convertida en atmosfera, contra les paraules buidades de sentit
i de sentir, contra els mots sense perfil, contra les veus insípides,
aixec un treball difícil: arruar les textures del clixé, desenvolupar el
meus fers lingüístics cap a la profunditat, recercar significats i
sentits nous de trinca. Sense aturall, fort i no et moguis!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!